Palmerar i foment de la biodiversitat

La pèrdua de biodiversitat és un dels problemes ambientals més greus que patim ara mateix. Més greu fins i tot que el canvi climàtic; però gairebé no se’n parla d’això més enllà dels cercles científics. En aquest article tractaré d’explicar per què la biodiversitat és fonamental per a la nostra salut i benestar i per a la nostra supervivència i què podem fer per a pal·liar este problema des de l’àmbit local i, més concretament, des del palmerar.  

La biosfera està formada per multitud d’espècies d’éssers vius que al llarg de l’evolució han establert relacions d’interdependència, a través de les quals interactuen les unes amb les altres. Estes interaccions donen estabilitat al conjunt dels éssers vius mitjançant equilibris dinàmics, i són –de fet– l’essència mateixa de la vida. Sense anar més lluny, cadascun de nosaltres som un ecosistema format per microorganismes i cèl·lules humanes. Aquests microorganismes que portem a sobre, interactuen entre si i amb les nostres cèl·lules, regulant moltes de les nostres funcions corporals; de manera que –en bona part– ens fan ser com som. 

Això mateix ocorre a la resta de la naturalesa. Cada espècie interactua amb altres i porta a terme funcions concretes, de les quals se’n beneficia tot el conjunt. Quan una espècie s’extingeix, se perden total o parcialment les funcions que portava a terme, i el conjunt se’n ressent i reacciona modificant els equilibris. En la mesura que se simplifica el conjunt, se van modificant les condicions d’habitabilitat que han permès l’aparició de les diferents espècies i garanteixen la seua supervivència. Quan estes condicions canvien, les espècies que –com la nostra– són molt exigents en relació a aquestes, el més habitual és que acaben desapareixent. Cosa que és un fet prou habitual, donat que la major part de les espècies que s’han originat al llarg de l’evolució, estan extingides actualment. Però a la vista del nostre comportament, sembla com si la nostra espècie tingués presa per autoextingir–se. 

Depredar el palmerar

La simplificació dels ecosistemes s’inicià amb els caçadors–recol·lectors, i s’ha accelerat les darreres centúries, fins a fer–se exponencial les darreres dècades. Esta pèrdua de biodiversitat afecta a processos que van des de la descomposició i mineralització de la matèria orgànica, a la fertilització dels sòls, la depuració de les aigües, la pol·linització, els equilibris entre flora i fauna, i molts altres. Un dels efectes més fàcils d’observar és l’emergència de malalties infeccioses com la SIDA, l’Ebola, el SARS, la grip o el covid. Els darrers 40 anys, el 70 % de les malalties emergents han estat zoonosis, produïdes per agents infecciosos que degut a la pèrdua de biodiversitat –i a altres factors produïts també pels humans– passen més fàcilment dels animals a les persones. Són malalties infeccioses noves front a les quals el nostre sistema immunitari i la medicina no estan preparats per a defensar–nos. 

La pèrdua de biodiversitat ens emmalalteix i ens mata; i per aturar–la no hi ha més solució que reduir les agressions a la naturalesa i recuperar –fins on siga possible– els ecosistemes degradats les darreres centúries. Per a tractar de corregir aquest i altres efectes de la destrucció de la naturalesa, el Parlament Europeu acaba d’aprovar la Llei de Restauració de la Naturalesa, que preveu recuperar el 20 % dels ecosistemes marins i terrestres per al 2030; i el 100 % dels que ho necessiten per a 2050. Esta recuperació hauria de començar pels espais més rics en biodiversitat, com és el cas de les nostres marjals. Però espais agrícoles com el Camp d’Elx i especialment el palmerar, amb les pràctiques agrícoles adequades, poden ser també espais amb elevada biodiversitat.  

El palmerar actual, en guaret permanent i altament degradat per les múltiples pressions que pateix, presenta una biodiversitat molt baixa. Però si fos cultivat i tingués una gestió mínimament ordenada, tornaria a tenir la riquesa botànica i faunística que va tenir en el passat. Això incrementaria la seua productivitat i la seua estabilitat front a les agressions; com les plagues que cada dia l’afecten amb més intensitat i front a les quals tindria majors defenses. A més, tindríem un autèntic ecosistema agrari, amb els cultius que pertoquen i la biodiversitat pròpia d’aquest ambient, en ple centre de la ciutat. Un actiu que no te preu des del punt de vista de la salut i el benestar de les persones i constitueix, a més, un bé intangible d’aquests que tan alt cotitzen en l’economia actual. 

OpiniónVicent-Miquel Sansano Belso

Palmerar i productes agropecuaris de qualitat

Aconseguir això no és cap utopia, és tindre sentit de la realitat i saber per on es mou el món actual i quines són les demandes de la ciutadania en relació a la salut, l’entorn urbà, el medi natural i la protecció del paisatge. El que cal fer per aconseguir-ho s’especifica clarament la Llei del Palmerar. La mateixa que alguns volen derogar sense haver assumit cap compromís per a posar-la en funcionament. Cap compromís, per exemple, per a redactar el Pla Rector d’Ús i Gestió, el Programa de Conservació i Manteniment, o el Pla de Salvaguarda, Investigació i Difusió que estableix el Pla Director en l’article 21 de la llei. Per què passen els mesos i passen els anys i no s’acata la llei? A cas no l’hem fet per a complir-la? Quina funció se li està donant al Patronat del Palmerar més enllà de certificar els problemes sense que ningú els hi pose solució? Recursos humans i econòmics per a recuperar els horts, en tenim –o en podem tenir– a cabassos. Tan sols necessitem trobar el líder capaç de passar de la retòrica a l’acció i entusiasmar al personal per a que totes i tots tanquem files entorn el projecte. 

Veient les actuacions a l’Hort dels Pontos i altres horts dels voltants que se presenten per l’actual Govern municipal com el model de gestió a seguir, no s’observa més que operacions d’estètica. Cap indici de que realment hi haja intenció d’afrontar el problema des de la base. Amb quant d’herbicida s’ha d’enverinar els horts per aconseguir que no creixa ni una sola herbeta? És cert que ha plogut poc. Però se rega. I tanmateix, ni una sola herbeta per tots eixos horts? Sembla que algú no entén que si hi hagués vegetació, hi haurien també insectes, ocells, mamífers, etc., i el palmerar seria encara més atractiu i estimat per autòctons i visitants. Els horts no necessiten més estètica que la que ja tenen per si mateixos, que és molta. El que necessiten és funcionalitat. Que se’ls retornen les funcions per a les que van ser creats; i sense les quals estan abocats a desaparèixer. 

Seria un gran encert que sortirem de la desídia que arrosseguem i ens decidirem a recuperar agrícolament els horts i a contribuir, d’eixa manera, al foment de la biodiversitat que tant necessitem a escala local i a escala global. Seguir sense voler veure els problemes que se’ns van acumulant, i esperar a que l’arribada de la febre del Nil, el dengue o altres malalties emergents ens expliquen per on va el món, no me sembla gens encertat.