Alacant es va convertir ahir en una de les 17 ciutats destinades la liderar la investigació sobre Intel·ligència Artificial a Europa i servir, a més, de mur de contenció a la fugida de cervells als Estats Units i la Xina, potències que lideren ara mateix els projectes d'Intel·ligència Artificial en el món. La xarxa Ellis, creada ara fa un any per investigadors europeus, va anunciar a Vancouver (Canadà), que acceptava la candidatura presentada per la Generalitat, que converteix Alacant en la primera «unitat Ellis» d'Espanya, i col·loca la província a l'avantguarda europea en investigació.
L'enginyera alacantina Nuria Oliver, artífex al costat del president Ximo Puig d'aquest assoliment, serà la directora del centre d'Alacant, que tindrà la seua seu en un dels enclavaments triats per al desenvolupament del Districte Digital. Comptarà amb sis investigadors fixos mes tots els experts que se senten atrets. En el centre alacantí es treballarà en principi sobre l'aplicació de la Intel·ligència Artificial a les persones.
La xarxa Ellis va anunciar l'establiment de les primeres 17 unitats en deu països europeus i Israel. Construïdes entorn de destacats investigadors d'Intel·ligència Artificial (IA), les unitats d'investigació es dediquen a abordar desafiaments fonamentals en IA amb un enfocament en l'excel·lència de la investigació i l'impacte social. A la convocatòria s'havien presentat 28 propostes de 13 països.
Les candidatures triades van ser les d'Alacant, Amsterdam, Copenhaguen, Darmstadt, Delft, Friburg, Hèlsinki, Linz, Lausana, Lovaina, Oxford, Praga, Saarbrücken, Tel Aviv, Tubinga, Viena i Zuric, seleccionades per un comité d'avaluació internacional basat en la provada excel·lència científica i la implementació de mesures per a fomentar la missió Ellis.
La llista de directors de les «unitats Ellis» inclou investigadors europeus com l'alacantina Nuria Oliver, així com Wolfram Burgard, Sepp Hochreiter, Thomas Hofmann, Sami Kaski, Bernhard Schölkopf, Yee Whye Teh, Luc Van Gool i Max Welling.
Les àrees d'investigació de les unitats Ellis inclouen aprenentatge automàtic fonamental, visió per computadora, processament del llenguatge natural, robòtica, Intel·ligència Artificial centrada en l'ésser humà, i àrees d'aplicació com a modelatge ambiental, disseny de sistemes autònoms, biologia i salut. Tots se centren en la Intel·ligència Artificial moderna, que depén en gran manera dels mètodes d'aprenentatge automàtic, com les xarxes neuronals que permeten a les computadores aprendre de les dades i l'experiència.
L'origen de *Ellis està en una carta oberta publicada a l'abril de 2018 per alguns dels principals científics europeus d'IA, en la qual van advertir que l'aprenentatge automàtic està en el cor d'una revolució tecnològica i social en la qual Europa estava en perill de quedar-se arrere. Per a enfrontar aquest desafiament, els científics van plantejar que els centres d'investigació destacats a Europa haurien d'unir forces.
A principis d'enguany, al març de 2019, Ellis va establir 11 programes d'investigació que abasten un ampli conjunt d'àrees dins de la IA moderna, amb la participació de més de 100 investigadors europeus.
Intel·ligència de les màquines
La Intel·ligència Artificial és la intel·ligència duta a terme per màquines. En ciències de la computació, una màquina «intel·ligent» ideal és un agent que percep el seu entorn i duu a terme accions que maximitzen les seues possibilitats d'èxit en algun objectiu o tasca.
El terme Intel·ligència Artificial s'aplica quan una màquina imita les funcions que els humans associen amb altres ments humanes com, per exemple, percebre, raonar, i resoldre problemes. Els sistemes d'intel·ligència són part de la rutina en camps com l'economia, medicina, o l'enginyeria , i s'utilitzen en gran varietat d'aplicacions de programari, jocs d'estratègia, com a escacs de computador, i altres videojocs.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va celebrar, per part seua, l'elecció d'Alacant com a seu d'un dels centres de referència en investigació en Intel·ligència Artificial a Europa, que estarà connectat a quasi una vintena de centres en onze països europeus sota la xarxa europea d'excel·lència d'investigació en *IA. La decisió suposa que Alacant s'integre en l'objectiu d'aconseguir que Europa siga competitiva en Intel·ligència Artificial i que aqueix impuls es transforme en beneficis econòmics i socials.
Ximo Puig va destacar que l'aprovació de la candidatura presentada per la Generalitat «és el resultat de l'aposta del Consell perquè la Comunitat Valenciana i especialment Alacant és un pol de referència en el sud d'Europa en la investigació de les noves tecnologies i en una IA inclusiva, centrada en les persones i que incremente la productivitat del teixit socioeconòmic». Puig va subratllar el fet que «és una gran oportunitat per a atraure talent excel·lent a la Comunitat Valenciana i a Alacant, així com per a posar en valor el que ja tenim». El cap del Consell va recordar, que la Generalitat s'ha marcat com a prioritat la modernització i la innovació inclusiva de la Comunitat.
Per part seua, Andrés Pedreño, economista, exrector de la Universitat d'Alacant, i fundador d'entitats tecnològica com AlicanTec i Torre Juana, va qualificar ahir com una fita de rellevància històrica que Alacant vaja a comptar amb un centre de referència en a l'investigació de la Intel·ligència Artificial en el marc de la xarxa Ellis, destacant, a més, el paper fonamental que ha tingut l'enginyera alacantina Nuria Oliver. «El seu lideratge ha sigut fonamental. Alacant i la Comunitat Valenciana s'han avançat a tots i comptarem amb el principal centre del sud d'Europa del qual manquen, per exemple, països com França o Itàlia. La Intel·ligència Artificial és l'electricitat del futur i és clau avançar en investigacions de tota mena, sanitàries, agràries...». Pedreño va apuntar, d'altra banda, que un centre com el d'Alacant pot servir per a «impulsar el talent d'Europa i evitar la fugida de cervells i investigadors a altres països com els Estats Units i la Xina».
