«Sóc dona, forta i lliure» resa en la figura d'una africana que l'artista Eliot García plantarà en la foguera Rabasa Polígono Industrial i que forma part de l'Exposició del Ninot que es pot visitar en l'edifici de Sèneca fins al 6 de juny. És solament un dels exemples de les variades escultures de cartó pedra que d'una manera o una altra fan referència a la lluita de la dona per la igualtat, i contra la violència sexista en aquesta mostra formada per 180 ninots que avancen la crítica que es veurà en els carrers en la plantà, inaugurada dimarts per les Belleses del Foc i l'alcalde.
La violència de gènere es representa conceptualment en una figura femenina amb un llaç morat als seus peus i el missatge «Sense tu, jo no», que formarà part de la foguera del districte Puente Villavieja, obra d'Alejandro Cano.
De la dona parla també Rosie, icona cultural d'Estats Units que representa a les dones d'aquest país que treballaven en fàbriques durant la Segona Guerra Mundial, produint municions i subministraments bèl·lics. Parc de les Avingudes presenta un ninot amb el lema «Orientacions», en el qual una xiqueta es rebel·la contra la seua família, amics i la pròpia societat perquè no li agrada que li diguen com ha de ser.
L'amor entre dones també té el seu espai. En l'obra presentada per Pedro Espadero que formarà part de la Foguera Oficial, amb dues figures femenines entrellaçades pel cabell; i en el ninot de José María Py, una obra de traços infantils protagonitzada per un xiquet, Álex, amb les seues dues mares. L'artista José Gómez Fonseca pinta de rosa el ninot de Sant Blai de Dalt sobre el càncer de mama. En «Influïts», de Sèneca, s'aprecia com és el fetus d'una embarassada, que porta l'ecografia del bebè en la mà.
Més dones en l'Exposició del Ninot, en els homenatges a Francisca Aguirre, l'escriptora recentment desapareguda, Premi Nacional de les Lletres 2018, a la qual retraten Pedro Abad en la foguera Alfonso El Sabio, i Sacabutxart en el districte d'Altozano. Gran Via Sud opta per la també escriptora alacantina Matilde Asensi. La foguera, obra de José Manuel García, s'inspirarà en la seua trilogia i la peça central del monument, modelat digitalment, serà la protagonista d'un dels seus llibres.
Quant als homenatges a personatges masculins, destaquen el de l'artista Ramón Marco i el ninot de l'empresari Manuel Peláez, d'Ecisa. En la resta de la mostra la temàtica és variada. No falten referències a «Joc de trons» en dos ninots, al canvi climàtic i al botelló. Plaza de Gabriel Miró presenta un mexicà pensant que «potser el del mur no siga tan mala idea, així un boig com Trump no podrà eixir», diu en la cartela. Entre els infantils hi ha varis sobre la bona alimentació i el de la Ceràmica té missatge amb allò de «Pezqueñines, no gracias».
La mostra està organitzada per la Federació de Fogueres i el Gremi d'Artistes, que enguany, per primera vegada, impartirà formació als jurats que valoraran els monuments sobre els criteris del concurs i les seues bases. El curs, dirigit a les 150 persones que formaran els jurats de les diferents categories de foguera i barraca, s'impartirà en dues sessions, del 10 al 16 de juny, per a una millor valoració dels monuments.
Així es va acordar en una reunió entre la Regidoria de Festes i les fogueres d'Especial i Primera, on es va decidir que no hi haja deliberació prèvia dels jurats per a evitar condicionar el vot. Un vot que, a més, s'emetrà en secret perquè siga «el més just i objectiu».
Santiago Abascal, «el mag nacional»
No hi ha massa política en els ninots de la mostra, veurem què ocorrerà en la plantà. Sí estan «Abascal, el gran mag nacional», amb el líder de Vox traient del barret Pablo Iglesias vestit de legionari, obra de Pere Baenas per a Foguerer; mentre que Lorenzo Santana representa a Franco com una mòmia en «La vall dels reis».
