03 de mayo de 2019
03.05.2019
HEMEROTECA (9-3-2015)

Toponímia en llengua autòctona

Un terç dels municipis alacantins tenen la seua denominació oficial només en valencià o de forma bilingüe, amb l'Atzúbia com a cas més recent

03.05.2019 | 13:38
Monòlit a Benissa, que va oficialitzar el seu nom en valencià en 1981.

El valencià s'ha anat estenent de manera progressiva en la toponímia oficial de la província, fins al punt que un terç dels municipis alacantins que tenen ja el seu nom de manera exclusiva en aquesta llengua o compartida amb la forma en castellà. Fa unes setmanes, la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques va incloure en el Registre d'Entitats Locals la denominació de l'Atzúbia, amb el que aquesta localitat de la Marina Alta deixava definitivament d'anomenar-se Adsubia. Amb açò són ja 47 els ajuntaments que, des de l'arribada de la democràcia, han donat aquest pas, al marge d'aquells el nom dels quals no varia entre valencià i castellà.

Benissa va ser, al maig de 1981, la primera localitat alacantina que va tenir el seu nom exclusivament en valencià. Quatre anys més tard van fer el mateix Petrer i Callosa d'en Sarrià, i Xàbia també va donar caràcter oficial a aquesta denominació, encara que mantenint també la de Jávea. Aquesta última opció ha sigut seguida per alguns dels majors municipis de la província; les formes Elx, Alcoi i Alacant es van aprovar en 1986, 1989 i 1990, respectivament. La fórmula del topònim només en valencià és més freqüent en localitats menudes, però no exclusiva: exemples d'açò són Dénia, l'Alfàs del Pi, Mutxamel i Sant Joan d'Alacant, entre altres.

El canvi en la denominació d'un municipi parteix de la iniciativa del propi ajuntament, encara que és l'administració autonòmica la que dóna l'aprovació final al procés. Per al professor de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant (UA) Francesc Xavier Llorca, l'oficialització dels topònims en valencià és «un avanç dins de l'anormalitat», ja que considera que «la normalitat seria que els noms oficials anaren en llengua pròpia». En aquest sentit, afig que «si la denominació oficial està en valencià, no vol dir que es prohibisca el castellà», i que tenir el nom en el primer idioma «li dóna visibilitat». Així mateix, estima que «s'hauria d'haver reprès la tradició» en la toponímia, recuperant les formes originals que apareixen en documents històrics.

Agost passa a ser primer per ordre alfabètic

El canvi de denominació d'Adsubia per l'Atzúbia suposa que Agost es convertisca en el primer municipi de la província per ordre alfabètic, ja que fins ara ocupava la localitat que ha modificat el seu nom. La variació d'una «d» per una «t» es produeix per la fidelitat al topònim original, «que apareix en els primers textos i correspon a la grafia etimològica», tal com assenyala el professor de Filologia Catalana de la UA Francesc Xavier Llorca. Aquesta forma «primigènia», assenyala, «venia directament d'escoltar parlar als àrabs». Anteriorment d'havia emprat, no de manera oficial, la forma l'Atzúvia, «seguint l'evolució de la pronunciació del valencià de b a v», per la qual cosa el nom de l'Atzúbia suposa «respectar l'etimologia del topònim».

------------
Aquest article va aparéixer originalment en l'edició impresa del diari INFORMACIÓN el dia 9 de març de 2015.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook