14 de julio de 2016
14.07.2016
Tribuna

Karlos Bernabé: un exemple de dignitat i de valencianisme

14.07.2016 | 10:12

Són els qui estan en contra del valencià (com la regidora que el va interpel·lar perquè parlara en castellà) els qui estan provocant, pel seu autoodi, un conflicte lingüístic inexistent al carrer, però que ells atien ara

Benvolgut amic: m'ha emocionat escoltar les seues paraules a l'Ajuntament d'Oriola. Persones amb dignitat, com vostè, són les que continuen la lluita de tants i tants valencians que, des dels temps de la dictadura, han apostat i defensat la nostra llengua. Les seues paraules són un exemple per a aquells que s'omplin la boca parlant de «valencianía», però que després ataquen el valencià, fins al punt de voler-lo destruir.

La seua valentia en parlar valencià a Oriola (vila que formava part del braç reial, com es veu al Palau de la Generalitat) sense que passe res, sense que caiguen les parets ni arribe la fi del món, com vostè molt bé va dir, ens estimula a continuar la lluita per la normalització de la nostra llengua, com van fer Joan Fuster, Sanchis Guarner, Ferrer Pastor o Vicent Amdrés Estellés entre molts altres. I en temps molt més difícils que ara.

Com vostè va dir, amb molt de sentit comú, «l'ús del valencià a les comarques castellanoparlants no és una qüestió política ni un motiu de provocació». Són els qui estan en contra del valencià (com la regidora que el va interpel·lar perquè parlara en castellà) els qui estan provocant, pel seu autoodi, un conflicte lingüístic inexistent al carrer, però que ells atien ara i abans, des de l'anomenada «Batalla de València», amb un únic objectiu: destruir el valencià.

Vostè ens és un exemple de dignitat. Com ho va ser també mon pare, malgrat els atacs o les burles d'aquells que després es presenten com a defensor de la «valencianía». Mon pare, en ple franquisme, va haver d'aguantar la burla i l'insult, («hable en cristiano») simplement per parlar en valencià. Un guàrdia civil de la Manxa li digué un dia a mon pare, com és que, «usted, con tres carreras, habla en valenciano como los patanes». Mon pare, sabent que aquella persona era de la Manxa, li respongué: «Y los patanes de su pueblo, ¿como hablan?». L'home només pogué respondre: «Coño, pues es verdad». Si per parlar valencià mon pare parlava «como los patanes» de l'Alcúdia, parlant en castellà hauria parlat «como los patanes» de la Manxa.

Aquells que destrueixen la nostra llengua són els primers a incomplir l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, com la persona que, d'una manera intolerant, no va respectar el seu dret a parlar en valencià, demanant-li que ho fera en castellà. I després són ells els qui es proclamen defensors de «lo valenciano».

Els qui es proclamen «defensores» de la Constitució, són els primers a no complir-la, ja que l'article tres proclama l'oficialitat de les llengües vernacles als seus territoris, com a patrimoni cultural que són, i per això exigeix el respecte i la protecció d'aquestes llengües.

Els qui es proclamen «defensores» de la llei, són els primer a incomplir-la. Són ells els qui estan en contra del requisit lingüístic, perquè és una imposició, segons diuen. Quan en realitat és una oportunitat per tal que puguen entendre i parlar en valencià i després no facen el ridícul demanant que es parle en castellà, com la persona que li ho va demanar a vostè.

Diuen que les classes en valencià són una imposició. I les classes en anglès no? I les de ciències naturals? Si no aprenen el valencià al Baix Segura i a d'altres comarques castellanoparlants, com podran després dir que se senten discriminats en demanar-los el requisit lingüístic, si ells mateixos han rebutjar aprendre valencià? És l'argument dels hipòcrites que ni fan, ni deixen fer. No diuen que defenen el bilingüisme? Però resulta que els bilingües som els qui, com vostè, parlem valencià i castellà. Per això vostè, amb una gran dignitat, parlant valencià a Oriola, ha respost amb sentit comú a l'autoodi del PP contra la nostra llengua, que en la seua política antivalenciana, va presentar el 30 de juny una proposta conta l'ús «impositiu del valencià».

Senyor Karlos Bernabé: el seu gest parlant valencià a Oriola, val molt més que les proclames de «valencianía» d'aquells que es diuen defensors de «lo valenciano» i dels qui alcen la Senyera, però després vulneren la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Per això el seu exemple ens dignifica com a valencians, ja que ha defensat el dret a parlar en valencià al País Valencià, com ho reconeix les lleis que, hipòcritament, diuen que defenen aquells que després neguen eixe dret als qui parlem valencià. Com ho va fer vostè a l'Ajuntament d'Oriola.

Gràcies Senyor Bernabé pel seu exemple i per la seua dignitat en defendre la nostra llengua.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine