Amb el títol de la mirada tangible, el MUA acull des de divendres passat una antologia de l'obra d'Adriano Carrillo (Alacant, 1946), una mostra que s'exposa a la Sala Sempere del MUA. Estarà oberta al públic fins al 26 de febrer i està comissariada per José Piqueras.
Adriano pertany a la generació d'artistes que va irrompre amb força en el panorama alacantí fa més de quatre dècades i que formen part de la nostra història recent, tal com detalla el comissari de la mostra, José Piqueras. El recorregut expositiu està estructurat en apartats que donen compte de l'evolució de la seua obra, des dels murals en terracota (1970) i els seus relleus abstractes de formigó policromat de l'etapa del grup Integració (1971), fins a les pintures digitals dels últims anys.
L'escultor va centrar la seua investigació entre 1972 i 1974 en com la forma volumètrica creixia per a ocupar l'espai amb fustes assemblades, bronze o alabastre. Va dissenyar diverses d'aquestes escultures mitjançant l'aplicació pionera de mitjans informàtics. A principis dels noranta, l'artista dual es debatia entre pols oposats, absència i presència, caos i ordre.
El 2002, allunyant-se dels materials nobles tradicionals, va començar una nova manera de fer escultura, més lleugera i pictòrica, amb contraxapats i polièster, repintada amb acrílics. Els últims anys ha generat des de l'ordinador tota mena d'imatges, espais, artificis, grafismes i textures digitals. Colors, llums i ombres que ha exposat en galeries i llocs d'allò més heterodoxos i que, segons Piqueras, «cada dia llança sense contemplacions a les xarxes com a missatges d'un nàufrag a qui li falta alè però no l'ànim per a continuar creant».
