Miquel, que sempre havia sigut ben simpàtic i amable, ara no vol jugar amb xiques. Diu que «no molen» i que no són igual que els xics ni de bon tros. Empar está segura que això són coses del patiarcat, encara que no sap ben bé què significa. Per sort, entre tots li demostraran com d'equivocat està.
ESCENA 1
El pastisset
(EMPAR està a la seua habitació. El llit amb el seu cobertor de magdalenes. Tot el terra ple de llibres. EMPAR escriu al iaio Vicent. Hi ha una cistella de bàsquet en un racó de l'Habitació on els FOLLETS tiren balons. ELS FOLLETS están bufant, suant, esgotats. Van amb roba de diversos esports: fúting, bàsquet, ciclista, natació, dansa, porten aletes, etc.)
EMPAR. Estimat iaio Vicent, dos punts. La mareta diu que faça la becadeta, però jo no estic per becadetes, iaio, jo vull eixir corrent i anar a la bíblio a buscar llibres per poder entendre què m'ha passat. Estic superrrrr in-dig-na-da, iaio.(EMPAR diu indignada amb molt d'èmfasi.) Saps què m'ha passat, iaio?... M'ha passat€Ai, espera, que m'he llançat en planxa al llit i no m'he buidat les butxaques. (EMPAR trau quatre magdalenes de les butxaques i torna atombar-se al llit. Agafa bolígraf.) Ai, espera, un moment, que em clave açó. (EMPAR trau una carlota enorme de la butxaca, la mira amb llàstima, la llança a un racó i li pega a un FOLLET al cap.) Iaio, este matí Miquel m'ha dit que no vol jugar al bàsquet amb mi perquè soc una xica i no tinc força per llançar la pilota a la cistella!!!!. És que, jo flipe, iaio€ Sí, damunt, estic que redole, i ell és més baixet que jo Fli-pe en colorets iaio. Si jo l'ajudava a fer deures quan érem xicotets! Iaio, t'he fet cas i he intentat dialogar amb ell, i li he preguntat que quin era el problema que jo fora xica. Saps què m'ha amollat? Ha fet cara de rata xafada i ha dit tot fanfarró: "Buaaa, les xiques sou un rotllo". I ha pegat mitja volta i s'ha pirat. Pau i Cristina que ho han escoltat li han dit que se n'ha passat tres pobles, però ell ja havia fet fugina. Això és normal, iaio???? (EMPAR crida quan fa la pregunta)
MARE. Empaaaaaaarrrrrrr, fes el favor de descansar el cabet una miqueta, encara et queda molt de dia per davant. (La mare d'EMPAR crida des de fora de l'escenari.)
EMPAR. Mami, maretaaaa!!!! (EMPAR amb veu dolceta.)
MARE. Tarari, tarareta!!! (La MARE des de fora de l'escenari.)
EMPAR. (EMPAR parla rient.) És que el iaio vol que li explique el que m'ha passat amb Miquel!!! (EMPAR pega un bot del llit i acosta l'orella a la porta.)
MARE. Clar, dona, i no t'oblides de contar-li al iaio això de les carlotes que ens va dir Júlia!!! (Des de fora de l'escenari.)
EMPAR. (EMPAR mira la carlota de terra, va a buscar-la, l'agafa, la mira de prop, l'olora, vol pegar-li un mos però amb el dit l'assenyala com si anara a posar-li una multa i se la mira de lluny.) Tens un coloret molt bonic, però no et mossegaré tan fàcilment, Madame Càglot. (EMPAR pronuncia amb accent en la lletra a i dient "caglot", com si fora un nom francés) Vol berenar amb mi, madame Càglot?... Tenim api i brócoli. (EMPAR mou la carlota a dreta i Esquerra dient que no.) No li agrada el brócoli?... Doncs és molt bo per a la pell. Per no dir l'api, l'api és me-ra-ve-llós. (EMPAR diu això amb veu molt teatral.)
MARE. Empaaaaaaaaar!!!! No et burles de les carlotes, que són molt bones per a la pell!!! (La Mare crida fora de l'escenari.)
EMPAR. (EMPAR deixa la carlota en la tauleta de nit i torna a obrir el diari.) Iaio, això de la carlota€ Això de la carlota és un complot! Com estan de pesats que menge massa dolç!!! I jo quina culpa tinc que tot estiga tan bo€ I m'han dut a Júlia, la nutricionista, perquè diuen que estic que redole€ Però jo els he dit que és normal eixamplar-me, que ja he complit onze anys i passaré a l'ESO, i que estic fent-me major! A més, si ara cresc ampla, després m'estiraré, que el creixement és així: primer eixample i després m'estire. Diu la mare- ta que, en lloc de magdalenes, menge carlotes€ (EMPAR agafa la carlota, li pega un mos i fa cara com si haguera xuclat una llima.) Puaggg€ On m'havia quedat?... Ah, sí. Tu et penses que això de Miquel és normal, iaio?...Eixe té una carxofa torrada al cap o què?... Ara resulta que tampoc vol fer booktubs en classe perquè ixen xiques en els videos€ I un dia, Miquel va dir a Vicen, la nostra mestra, que no creía que ella tinguera el diploma de mestra perquè les dones no som tan llestes€ És superfort (EMPAR es gira cap a munt i mira el sostre quan diu el segon «que fort».) Tot açò de la indignació és esgotador. (EMPAR badalla.) Crec que sí faré la becadeta. (EMPAR comença a badallar més.) Quin pastisset tenim a l'escola, iaio, quin pastisset€ (EMPAR reviscola.) Pastisset, quina paraula més bonica. Pastisset€ Pas-tis-set€ Pas-ti€ Pas€ Ti€ (EMPAR es torna a gitar i va dient pastisset fins que es queda adormida damunt del diari.)
Extret de: Empar, la becadeta i «el patiarcat»
Autora: Francisca Gran Serrano, Fani Grande
Dibuixos: Ramon Pla Vicente
Editorial: Bromera
ACTIVITATS
1.- Treballarem comprensió lectora: Per què penses que està tan indignada Empar? Per què l'han portat a la nutricionista?
Què faríeu si algú us diu que no vol jugar amb vosaltres perquè sou menys intel.ligents, àgils i feu les coses pijor? I si volen justificar açò dient que és normal per haver nascut xiquetes i no xiquets?
2.- Treballarem notícíes de la ràdio i la televisió o el periòdic sobre allò que es coneix com a «violencia de gènere». Podem fer a classe una dramatització. També jocs per a treballar la igualtat. I quina millor manera d'actuar que acudint a la biblioteca com fa Empar per trobar el màxim d'informació possible.
3.- Escriu un conte o poema i envia'l per correu postal, acompanyat amb un dibuix, amb el teu nom, cognoms, curs, col.legi i telèfon al Grup LEO apartat 4042 (03080 Alacant). Podran ser publicats al nostre BLOG.
