10 de octubre de 2018
10.10.2018

Estrela teledirigida

09.10.2018 | 21:17
Estrela teledirigida

MELCIOR. (Encara sense aparéixer a l'escenari.) Segur que ens hem perdut! Vés a saber on estem! I tot és culpa teua, Gaspar! Tu i la teua mania de seguir l'estrela de Nadal! Estic més fart de l'estrela! Estem fent més voltes que un burro!

GASPAR. (Encara sense aparéixer a l'escenari.) Que no ens hem perdut! L'estrela no falla mai! Ha funcionat tota la vida! És la tradició! Hem de seguir la tradició! I l'estrela no falla mai!

MELCIOR. (Apareixent per l'escenari, amb un sac de regals) Que l'estrela no falla mai...? Ja parlarem, ja... Un GPS! Això si que no falla mai! La tecnologia no falla mai! Tanta tradició ja, home! Tecnologia! Tec-no-lo-gi-a! Mira que costava poc haver agafat un GPS!

GASPAR. (Amb menyspreu, apareixent a l'escenari amb un sac de regals.) Un GPS... Un GPS! Sí, home! Això és un insult! Un sacrilegi! Els Reis d'Orient amb un GPS! Quina barbaritat! Quin ridícul! Nosaltres som tradició i hem de seguir la tradició! I la tradició és seguir l'estrela de Nadal! Tradició, Melcior, tradició!

(Darrere de GASPAR també apareix BALTASAR, que porta uns cascos i balla, sense fer cas de la discussió.)

MELCIOR. (Fent un gest de nerviosisme.) Sí? Seguir la tradició? I per què no seguim regalant mirra als xiquets, eh? Va, segueix la tradició! Mirra, or i encens! Tira tots els iPhone, les PlayStation i els Pokémon i regala sacs de mirra, va! Mirra per als xiquets!

GASPAR. (Sense massa convicció.) Això... Això... Això no és el mateix... Això es diferent!

MELCIOR. Sí, clar: diferent! Tanta tradició, tanta tradició! Els temps canvien, Gaspar! Ja no es regala mirra i ja no se segueixen estreles! Tecnologia!

GASPAR. No es el mateix! A més, anem pel bon camí! (Assenyalant la imatge.) És el desert del Sàhara! Ja estem prop de Betlem!

MELCIOR. Sí, clar! I tu què saps si és el desert del Sàhara o el de Gobi! No tens ni idea! I si és el Sàhara, on estem exactament? Al Marroc? A Tunísia? A Algèria? Estem més perduts que perduts!

GASPAR. Que no estem perduts, pesat! Mira: preguntem a aquelles persones!

(En aquest moment creuen des de l'esquerra unes persones àrabs.)

GASPAR. Hola, bon dia! Sabeu si anem bé per a anar a Betlem...?

XIQUET ÀRAB. (En àrab.) Què dius? Quin idioma parles? No t'entenc!

XIQUETA ÀRAB. (En àrab.) Qui són estos homes? Per què van vestits així?

XIQUET ÀRAB. (En àrab.) No ho sé, no tinc ni idea! (Fent el gest d'estar boig amb el dit.) Deuen vindre d'una festa de disfresses! O estan bojos!

XIQUETA ÀRAB. (En àrab, rient.) Quina pinta que fan! Són molt divertits!

XIQUET I XIQUETA ÀRABS. (En àrab.) Bona sort! Adéu!

(El xiquet i la xiqueta àrabs desapareixen rient per la dreta de l'escenari. GASPAR fa com si continuara parlant amb ells.)

GASPAR. (Assenyalant cap a l'esquerra.) És cap allà, no? Gràcies! Adéu, adéu! (Parlant a MELCIOR.) Veus com sí que anem bé! És cap allà!

MELCIOR. Però si no has entés ni una paraula!

GASPAR. Fes-me cas: anem bé! (Dirigint-se a BALTASAR.) Tu què dius Baltasar? Baltasar!

(Baltasar continua ballant i escoltant música.)

MELCIOR I GASPAR. (Cridant.) Baltasar!

(BALTASAR es lleva un dels cascos.)

BALTASAR. Ei, què passa! Hem arribat ja? Pensava que estàvem perduts!

MELCIOR. Veus, Gaspar! Més perduts que perduts! Per culpa de l'estrela dels nassos!

GASPAR. Que no! Que anem bé! Que l'estrela no falla mai!

(Els tres desapareixen per l'esquerra. Quan desapareixen, canvia la imatge. Es veu una platja paradisíaca. Apareixen caminant cansats per l'esquerra. Quan alcen el cap i veuen la platja, queden completament desconcertats.)

GASPAR. Mira: això deu de ser el mar Mort! Estem a Palestina! Hem arribat!

MELCIOR. El mar Mort no té eixe color, flipat! Està blanc de la sal! No vull ni saber on estem...

(Se senten les veus d'un fum de xiquets cridant: «¡Pasa la pelota, pibe!!», i coses per l'estil. Acte seguit, apareixen per la detra un muntó de xiquets i xiquetes jugant al futbol. Quan veuen els REIS, queden paralitzats.)

XIQUETA ARGENTINA 1. (Cridant.) ¡La concha de mi madre! Y ustedes, ¿de qué manicomio escaparon?

XIQUET ARGENTÍ 1. ¡Pero qué hacen tan abrigados con este calor!

XIQUETA ARGENTINA 2. ¡Pero si faltan dos meses para el Carnaval!

XIQUETA ARGENTINA 3. ¡Venga, pibe! ¡Dejalos! ¡Dale a la pelota!

XIQUET ARGENTÍ 2. ¡Eso, pibe, dale! ¡Dale a la pelota! ¡Al peo con estos locos!

XIQUETA ARGENTINA 3. (Amb la pilota a la mà, dirigint-se a XIQUET ARGENTÍ 2.) ¡Venga, dale, dale! Estooo... Mira: ¡Yo soy Messi! ¡Y vos sos Cristiano Ronaldo!

XIQUET ARGENTÍ 2. (Enfadat.) Tu padre, ¡Cristiano Ronaldo! ¡Vos lo que sos es una pelotuda! ¡Yo soy Messi y vos sos Cristiano!

(XIQUETA ARGENTINA 3 desapareix per la dreta amb la pilota. Tots la segueixen. Els tres REIS es tornen a quedar sols.)

MELCIOR. El mar Mort, Palestina... Estem a l'Argentina! Amèrica del Sud! A 15.000 km de Betlem! I tot per la teua mania de seguir l'estrela!

GASPAR. I què vols que fem! La tradició és la tradició!

BALTASAR. (Llevant-se un casc de l'orella.) Hem arribat ja? Jo no puc més, eh!

(Els tres REIS tornen a desaparéixer per la dreta. Canvia la imatge. Es veu la Gran Muralla xinesa. Apareixen els tres REIS per la dreta. GASPAR va davant i quan veu la imatge s'alegra.)

GASPAR. Ei, correu! Mireu açò: hem tornat al bon camí! És el castell de Xàtiva! El castell de Xàtiva! Hem tornat a Europa!

(En aquest moment creuen PERSONES XINESES, caminant molt poc a poc i en fila, amb les puntes dels peus.)

PERSONES XINESES. (L'una després de l'altra, quan passen per davant dels REIS.) Ni hao!

(Les PERSONES XINESES desapareixen per la dreta.)

MELCIOR. (Amb ironia.) El castell de Xàtiva... I eixos d'on són? De Canals, no?

( Els tres REIS continuen seguint l'estrela amb símptomes de cansament evident. Desapareixen per l'esquerra. Canvia la imatge. Es veu una foto amb pingüins. Els tres REIS apareixen amb el cap mirant a terra, caminant amb molta dificultat. GASPAR continua dient que «Tradició, Melcior, tradició...», però quasi no l'entén. MELCIOR I BALTASAR responen «Tecnologia, Gaspar, tecnologia...». En aquest moment, se sent un xiulet electrònic i l'estrela canvia de direcció. Els REIS també ho fan, però estan a punt de caure a terra. De sobte, es torna a sentir el xiulet i l'estrela torna a canviar de direcció i els REIS, també. Cada vegada se sent el xiulet més freqüentment i, els REIS, marejats, finalment cauen a terra. En aquest moment, l'estrela es para i se sent un riure molt fort. Apareix SANTA CLAUS amb un comandament de teledirecció. Agafa l'estrela i es posa a parlar als REIS.)

SANTA CLAUS. (Tocant-los la panxa amb les mans i els peus.) Estos ja no valen per a res! Ara que fareu? Ai, la tradició! Ha, ha, ha! Tenia raó Melcior, Gaspar! (Movent el comandament.) Tecnologia! Tecnologia! Ah, esteu a l'Antàrtida! Em pense que per allà hi ha una parada de metro. (Assenyalant uns pingüins de la imatge.) Pregunteu a estos dos. Segur que ho saben! Ha, ha ,ha! (Agafant els sacs dels regals.) Ah! I per cert, us agafe els regals, eh? Vosaltres ja no els necessiteu!

(SANTA CLAUS desapareix per la dreta rient.)

Extret del llibre «Prou de nadales!»
Autor: Dídac Botella i Mestres
Il·lustracions: Josep Vicó Hernández
Col·lecció Micalet Teatre
Edicions Bromera

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook