Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Què amaguem sota la moqueta?

Amb Vidres en la moqueta Rafa Gomar a aconseguit brindar al públic una novel·la colpidora, commovedora i intrigant

Rafael Gomar.

Rafa Gomar (Gandia) llicenciat en Ciències de l'Educació va encetar la seua trajectòria literària a principis dels anys vuitanta amb la publicació d'obres poètiques com Les quotidianes d'Arístides, I nosaltres com la pols dormíem dins d'un calaix o Saxo. Ha conreat també la narrativa dietarística, gènere en el qual ha estat antologat i destacat com un dels nostres autors més representatius, amb Donato, 2,27, Vianant i Fràgil sol de tardor. A més a més, ha publicat els llibres de contes Legítima defensa, Viure al ras, batecs, Exercicis respiratoris i Bé, perdona'm però estan esperant-me. També és autor de les novel·les En blanc i negre, Rin i Adròmines, a més de col·laborador habitual en diversos mitjans com ara El Temps, Saó, Serra d'Or o Caràcters, entre altres.

A més d'escriptor prolífic, Gomar compta també amb un ampli repertori de premis tant per la seua obra poètica com per la narrativa, entre els quals cal destacar el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de Narrativa per Andròmines, el VIII Premi de Poesia Felip Ramos per Saxo o el Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians per Legítima defensa.

L'autor de Gandia publica ara Vidres en la moqueta, una novel·la en la qual narra el viatge de cinc dies de tres matrimonis en un creuer el Rin, des d'Amsterdam a Estrasburg allà per l'any 2000. Tot i que es tracta d'un viatge en grup, a través del qual Rafa Gomar mostra la visió d'una burgesia interessada quasi exclusivament pels diners i els negocis, en els quals la corrupció política té un paper clau, el personatge més atractiu i més arrodonit és, segurament el de Marta, una dona que es va veure obligada a casar-se amb Víctor Varela, un inspector de policia amb un fosc passat com a alt càrrec del franquisme, vint anys major que ella i amb un caràcter molt violent. Al triangle s'uneix un altre dels personatges més ben perfilats de l'obra: Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Tant Marta com Rasim se'ns mostren com les víctimes de les dacions dels altres i de les circumstàncies del seu entorn, la qual cosa els uneix en l'afany de superar el dolor al que s'han vist abocats per la vida, i estableixen una relació on l'esperança i la il·lusió els il·lumina ni que siga de manera fugaç i atzarosa.

Amb un llenguatge àgil, directe i, en ocasions cru, però sense escarafalls ni morbositat, l'autor estructura la història sobre dos eixos fonamentals: la violència masclista i la guerra i ofereix al lector un ambient de foscor, superficialitat i brutícia moral equiparable a una copa -una vida- trencada sobre una moqueta davall de la qual s'amaga la pols, la misèria humana, en definitiva. Amb Vidres en la moqueta, per tant, Rafa Gomar a aconseguit brindar al públic una novel·la colpidora, commovedora i intrigant alhora, que ens incomoda pel realisme i la cruesa i que ens fa reflexionar sobre la crueltat de la condició humana i la hipocresia i la toxicitat de les relacions interpersonals, de parella, damistat, de negocis i, fins i tot de política. Un llibre que se'ns dubte, cal tindre en compte en la llista de «lectures pendents» ara que arriba la Nit de Reis.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats