Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La importància del diàleg

Caratrista mostra la importància de parlar per a sensibilitzar del problema tan greu que suposen la violència de gènere i l'assetjament escolar

La importància del diàleg

En un curs que comença especialment tenyit de sang i enfosquit pels crims de violència de gènere, m'arriba a les mans Caratrista, un llibre de Susana Gisbert Grifo (València 1966), fiscal especialitzada en violència de gènere i escriptora. Autora de dels reculls de relats Mar de lija i Remos de plomo, de la novel·la Descontando hasta cinco i l'assaig Balanza de género.

Caratrista és la seua primera novel·la en valencià i es distribueix en 22 capítols, un epíleg i un apartat titulat «Per a saber-ne més» on l'autora defineix els termes violència de gènere, violència masclista i la violència domèstica i dona consells sobre com i on denunciar-la. Així doncs, Gisbert Grifo, evidencia i visibilitza el que a hores d'ara ja s'ha convertit en una lacra??? Per a la societat actual a través de la història de Lucía, una alumna que arriba de nou a un institut que podria ser qualsevol i li costa adaptar-se al nou centre, a l'entorn i, sobretot, als companys i companyes, que la menyspreen i són els qui li posen el malnom que dona títol al llibre. La violència, per tant, i no solament la de gènere, sinó també la que comporta l'assetjament escolar, ho ompli tot. Tanmateix, entre tanta agressivitat, trobem el personatge que coprotagonitza la novel·la: Carla, que sensibilitzada, sobretot per la relació que té amb la seua mare, especialment dialogant, s'adona que la tristesa de Lucía és el reflex d'un problema familiar ben greu i decideix enfrontar-se als companys i ajudar la nouvinguda.

Des del punt de vista literari un dels encerts de l'autora és la claredat i l'agilitat amb què planteja la trama. En aquest sentit, un dels aspectes més destacables és el plantejament de la història que comença directament amb un diàleg entre mare i filla sense cap mena d'ornament ni de descripció. A més a més el ritme de lectura s'intesifica mitjançant un temps ben definit, que ens situa després de Reis i resol el desenllaç a la fi de curs, i amb una breu galeria de personatges perfilats de manera senzilla, entre els quals destaquen els personatges femenins, sobretot les dues xiquetes protagonistes, Carla i Lucía, i les seues mares, alhora que va adquirint pes la figura de Miquel, el germà de Carla, un dels personatges masculins que més positivament influeix en la història.

Quant a l'edició del llibre, l'estètica és un altre dels aspectes més remarcables, en tant que a primera vista el lector ja inteuïx la temàtica a través del color lila de la portada. Ben suggeridores són, a més a més les il·lustracions de la portada i la contraportada; ja que en el primer cas trobem una xiqueta asseguda d'esquenes en un gronxador que penja d'unes cadenes a penes perceptibles. Però cadenes, al cap i a la fi... Un cos a penes sostingut, una vida penjant d'un fil. I en el cas de la contraportada trobem una filla i una mare tranquil·lament assegudes en un sofà, després del calvari patit al llarg de la novel·la.

Caratrista, és, en definitiva, un llibre que mostra la importància del diàleg entre mares i filles, entre amigues i amics i entre germans, per a superar qualsevol tipus de dificultats, i sobretot per a sensibilitzar del problema tan greu que suposen la violència de gènere i l'assetjament escolar. És una història que commou i que ajuda a empatitzar. Molt recomanable, sobretot, per a totes aquelles adolescents que, segons les estadístiques, ja comencen a ser víctimes de la violència masclista des de ben joves.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats