Es difícil destriar allò que en Michel Houellebecq és provocació, hipèrbole efectiva, voluntat d'épater. En Serotonina ens trobem a l'escriptor de Plataforma en un nou episodi sobre la duresa de la vida dels nostres dies en gent que té mitjans econòmics i posicions de confort. L'obra té com a protagonista Florent-Claude Labrouste, un home que odia el seu nom, té quaranta-sis anys, una faena que li desplau, una herència que li permetrà viure en hotels i, sobretot, una vida afectiva erma. La sexualitat, per un altre costat, sempre puixant en l'obra del francés, descrita amb un llenguatge directe i porno, es troba amb la limitació de la medicació antidepressiva que es pren el protagonista. A partir d'ací el personatge, fa un repàs autobiogràfic: període d'estudis, amistats, faena i, sobretot, parelles.
El repàs de la vida sentimental començà amb Claire, actriu alcohòlica, que seduïa els amants de la seua mare; després vingué Camille, jove estudiant de veterinària a qui va conèixer amb dinou anys i va sentir un vertader d'amor. I per últim Yuzu, una japonesa amb una sexualitat exaltada, capaç de participar i gravar orgies sexuals amb homes i gossos.
Hi ha un amic, a qui visita en Normandia, antic company de la Facultat, que viu d'una explotació agrícola amb dificultats econòmiques i que acaba suïcidant-se. Mentrestant, els llauradors francesos protesten contra la supressió de les quotes de llet dictades per Brussel·les. La Unió Europea els impedeix sobreviure econòmicament. La decadència i el malestar personals s'ajunten als col·lectius.
Tot i que aquest tapís és dur „cal reconèixer la tirada cap a l'hardcore„ llegir Houellebecq és un exercici recomanable, perquè l'escriptura no sols és original i fluida, les situacions dels personatges significatives i amb guspires d'enginy, sinó que és plena d'observacions sagaces, i d'idees, a parts iguals, lúcides i desolades. La pèrdua de l'amor i la de les ganes de viure van del bracet. Hi ha una saviesa desafiant en la visió descarnada, cruel, abocada a l'abisme dels seus personatges. Un no sempre sap el perquè.
