Jesús Moncho (Gata de Gorgos, 1948), llicenciat en Filosofia i Lletres, va començar a publicar l'any 1999 a l'editorial 7 i mig, en el volum de relats col·lectiu Contes del Migjorn. El mateix any publicava La llar de seda, juntament amb la poeta Gràcia Jiménez, i a partir de llavors bastí una extensa obra que abraça quasi tots els gèneres, sobretot la narrativa breu, la novel·la i l'assaig, entre els quals podem destacar Neró Emperador, Toquen hores, Revenja, Au, va! Vicent, La pols i el desig, Gran Bulevard, La ciutat turística al País Valencià (El cas de la Marina Alta), Els meus orígens: una senda d'emocions o el més recent Nice to meet you (Mira que bé, de topar amb tu). Títols que li han reportat diversos premis i reconeixements com ara el Parnàs de Creació Literària (1998), el Terra de Fang (1999), el Vila de Teulada (1999) el Premi literari Ciutat de València- Constantí Llombart (2000), el 25 d'abril (Vila de Benissa (2006) i, finalment el Premi Isabel de Villena del Premis Ciutat de València, 2018, amb l'obra La taverna del Negre, publicada per Bromera el 2019.
En aquesta última novel·la, Moncho presenta la història d'Andreu Faraig, que és enviat a les Amèriques com a delegat de la casa Galiana en el vaixell Santa Marta, que ix del port de la Vila i que, sense que el protagonista en tinga coneixement, porta una càrrega molt especial. D'aquesta manera, Faraig es veu allunyat de la mare i de la germana i de la seua estimada, la jove Elionor Galiana. Amb capítols ben mesurats i destrament combinats, l'autor ofereix una doble trama amb la relació amorosa i el tràfic d'esclaus com a rerefons al més pur estil de les millors novel·les d'aventures de finals del segle XIX, en la qual no falten l'exotisme, la relació de l'home amb la natura, n'enaltiment de valors com l'honestedat i la justícia, i els amors quasi impossibles.
Un dels encerts de La taverna del negre és el tractament dels personatges femenins, entre els quals destaca el de la jove Elionor, una dona avançada al seu temps amb un caràcter ferm i una gran capacitat de decisió, avesada a moure's en un món que fins el moment estava dominat pels homes: el món del comerç marítim. És per això que la protagonista contrasta en certa manera amb la resta de dones de la novel·la, prototipus de la femineïtat decimonònica, propis d'una societat conservadora, i ben perfilades també en el conjunt de la novel·la.
De lectura àgil i carregada d'acció, un altre dels aspectes que cal destacar de l'obra és la bona integració del procés de documentació que de ben segur hi ha darrere de la factura de la novel·la. En tant que, Moncho, expert en història del segle XIX, ha sabut mostrar de manera directa, planera i aparentment senzilla, com devia ser la vida tant als vaixells negrers com a les nostres ciutats en l'època en què situa l'argument. En aquest sentit, podem dir que ha aportat les dosis justes d'informació per situar el lector sense saturar-lo de dades que són necessàries per a construir una novel·la versemblant, però prescindibles per a oferir-la als lectors de manera amena. Entre tota aquesta faena documental, ens sorprèn de manera positiva tot el referent al llenguatge mariner de l'època, treballat fins al més mínim detall, la qual cosa aporta a l'obra una gran riquesa lingüística des del punt de vista diacrònic.
A mitjan camí, doncs, entre la novel·la històrica i la novel·la d'aventures, La taverna del Negre és, en definitiva, una història per a tots els públics que, a banda de l'innegable moment d'evasió que de ben segur ens aportarà, ofereix al lector bones dosis de reflexió sobre algunes de les grans preocupacions de l'ésser humà, com són la lluita de classes, el sentit de la justícia, la batalla contra els elements de la natura, l'afany de riquesa i de domini i la falta d'escrúpols per a aconseguir-los. Una lectura que ens farà més lleugeres i amenes les caloroses vesprades d'a-quest estiu.
