Un any més arriben les vacances d'estiu i no ens en podem estar de fer recomanacions per a aquests dies d'oci per als més joves. Enguany proposem Mira'm als ulls, una novel·la breu que ha esclatat amb força aquesta primavera. Les seues autores són Carme Morera (València 1999), protagonista la història, Tona Català (Biar, 1964), periodista, col·laboradora en diversos mitjans de comunicació com TV3, Canal Nou i el setmanari El Temps, i mare de la coautora del llibre. Així mateix Mira'm als ulls compta amb il·lustracions de Cristina Durán (València 1970), llicenciada en Belles Arts, cofundadora de LaGRUAestudio i autora de diversos títols com Una posibilidad entre mil, La màquina d'Efrén, Pillada por ti, Viñetas de vida o Cuando no sabers qué decir, entre altres.
Totes tres ja havien col·laborat en A mi, què em passa?, una selecció dels textos publicats en el blog ¿Me das un beso bonita?, que des de març de 2014 aplega les vivències de Carme Morera recollides per Tona Català i mostren com és la vida de Carme contada amb humor i tendresa a parts iguals. Un seguit d'anècdotes divertides, que suposen una autèntica lliçó de superació, d'una adolescent valenciana que no sap molt bé què li passa, però que en el fons, tampoc no li importa gaire. De fet, així començava Carme les seues «memòries»: «Jo sóc Carme. Vaig nàixer a la ciutat de València el 9 del 9 del 99 amb 9 dits als peus. Des del primer moment mon pare i ma mare van intuir que jo seria diferent. A mi, em passen sempre moltes coses un poc rares i la gent em diu: "Carme, amb tot això, no podies fer un llibre?" Com que, a mi, em costa un poc d'escriure, una dia la mare em va dir. "Carme, tu vols que la mare et faça d'escriptora?" No vaig saber què em volia dir , però ara pense: fer d'escriptora d'un altre és que una fa tota la faena i l'altre es fa famós? A mi, m'encanta ser famosa perquè m'agrada fer-me fotos, i així tots em coneixen i, a més, en ma casa sempre em diuen que sóc un cas i que em passa de tot i que contar-ho és bo per a mi i per a tots perquè la gent, en general, no és normal. Veritat que hi ha molta gent que no és normal?».
En la mateixa línia, doncs, se situa Mira'm als ulls, en la qual Tona Català recull la vida quotidiana de Carme Morera ara que ja ha fet la majoria d'edat, però que per a molts continua sent aquella xiqueta plena de tendresa i innocència que vèiem créixer en A mi què em passa?. Així hi trobem una autora-personatge que lluita per salvar diferències i poder fer les mateixes coses que els joves de la seua edat. Una protagonista complexa, però al mateix temps sense complexos, que aprèn a viure i a superar dificultats amb l'ajuda d'una família, sobretot d'uns pares i uns germans, també despullats de complexos i carregats de paciència, estima i bon humor.
Escrita en primera persona, amb un llenguatge àgil i amb tota aquella frescor i espontaneïtat que desprenen les mateixes autores, Mira'm als ulls és una història carregada de simpatia, amena i divertida, i al mateix temps suposa una bescollada -per usar el registre de les autores- per a totes aquelles persones que es miren les diferències per damunt dels muscles. És, en definitiva, un gran encert de l'editorial Vincle, que ha apostat fort per un personatge amb necessitats especials, la qual cosa suposa un enriquiment de la nostra literatura infantil i juvenil que s'encamina decididament cap a la inclusivitat i ofereix als lectors la possibilitat de mirar cara a cara a la realitat que ens envolta, assumir-la i integarar-la (i integrar-s'hi).
