Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Algèria, Camus i la Gossa Sorda

Elvira Cambrils.

En l'Algèria del final de l'etapa colonial -últims anys de la dècada dels cinquanta i principis dels seixanta del segle passat- i la figura d'Albert Camus com a fons, la novel·la A la platja de Camus, d'Elvira Cambrils ens presenta una ficció que lliga aquest univers amb el nostre present valencià. L'obra la protagonitzen uns joves creadors lliurats a la música i a l'audiovisual que pateixen la inestabilitat emocional i laboral dels nostres dies. Es tracta d'una joventut marcada per l'hedonisme però també per un compromís social que els empeny a la rebel·lió, expressada a través de la música. Una rebel·lió contra una societat que viu amb indiferència la corrupció sistemàtica dels polítics, la destrucció del territori i altres amenaces.

L'Algèria que havia estat una mena de paradís, un país pròsper i modern, esdevingué un infern. La situació dramàtica es presta a escenificar episodis tant d'horror com d'heroïcitat. De tot n'hi ha en aquesta obra d'Elvira Cambrils. Una part del paradís algerià té a veure amb el Mediterrani càlid, benèvol i complaent de les terres que voregen el mar en aquestes latituds i que té la platja com a locus amoenus. De fet, l'obra comença amb una citació de Noces on Albert Camus escriu que és a la platja on hom percep «la glòria» i que consisteix en «el dret d'estimar sense mesura». Aquest tast profund de mediterraneïtat ens convida a una vida autèntica.

Certament, l'ombra de Camus -com una saba que nodreix la tija, les fulles i les flors- recorre la novel·la d'Elvira Cambrils. Hi ha la seua visió sobre el conflicte i la seua defensa dels algerians d'origen europeu; hi ha el pensador del sentit de la vida: la sensorialitat ens convida a viure i la ment busca (i no troba) raons existencials; l'home que viu el xoc entre allò pròxim i afectiu i les veritats abstractes, entre sa mare i la justícia, si ha de triar, es decanta per la primera opció. La darrera obra: El primer home -tot i el seu estat inconclús- plana sobre la novel·la de Cambrils potser amb més incidència que cap altra. S'ho val, perquè -encanteri inexplicable- una novel·la no acabada, ni corregida per l'autor, en el seu estat incipient, esdevé una de les més potents i vigoroses. Qui podria explicar això?

Quina humanitat desprén l'obra de Camus! des de la primera a la darrera obra, passant per la commovedora carta d'agraïment que va escriure al seu mestre després de rebre el premi Nobel. Cambrils ens ho recorda i ho insereix en una realitat més propera als nosaltres i als nostres dies.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats