Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988), professora i filòloga especialitzada en teoria de la literatura, debuta com a escriptora amb El que pensen els altres, un recull de relats guardonat amb el prestigiós Premi Mercè Rodoreda el 2017 i publicat per Proa el 2018. El llibre està format per divuit relats breus, alguns dels quals estan encadenats en tant que comparteixen personatges. El fil conductor és precisament el que dona títol al recull: en quina mesura ens afecta el que pensen els altres de nosaltres? Com ens veuen? Quina repercussió té en la nostra vida la mirada dels altres?
Els temes, els protagonistes i els narradors són diversos, però tots giren al voltant de com enfrontem les relacions humanes. Així doncs trobem relats que tracten l'amistat, l'amor i el desamor, la solitud i l'oblit, la violència de gènere o les relacions maternofilials (i en algun cas puntual, com en el relat El fill, també les paternofilials). En aquest sentit ens crida l'atenció el tractament que l'autora fa de la maternitat en alguns dels contes. Així podem destacar, per exemple, la protagonista de Mar, una xiqueta que és doblement abandonada, per la mare biològica i després per l'adoptiva, que es desfà d'ella arran d'uns rumors que corren pel poble, després que la xiqueta haja patit repetits abusos sexuals per part del pare d'una amiga. Fills que constament culpabilitzen la mare (o qui li ha fet de mare, com en el cas de El Fill, el protagonista del qual és criat per la tieta després que el seu pare assassinara la seua mare) de les seues pors o de l'aïllament i la solitud en què viuen. De fet, el sentiment de culpa és una altra de les constants del recull. D'aquesta manera, els mateixos contes Mar i El Fill, mostren la mesura en què l'opinió dels altres ens fan sentir culpables: Mar de l'abús que pateix i el protagonista d' El Fill, d'esdevindre un monstre maltractador com el seu pare. La por és un altre dels motius que sura per tots els texots i que es fa explícit en el relat més curt, que té per títol precisament Por, en qual trobem una protagonista aterrida a desaparèixer a mesura que la malaltia de l'alzhèimer li arranca els records.
El pes dels personatges femenins és evident i hi podem veure un cert contrast entre la fortalesa d'alguns i la fragilitat dels altres que atorga un punt d'equilibri just al tractament de la feminitat en el llibre. Tanmateix en alguns relats, com Mimi, l'autora sorprèn el lector fent-lo creure al començament que el protagonista és una dona que es fa la manicura i a les poques pàgines ens descobreix que es tracta simplement d'un home al qual li agrada pintar-se les ungles i els llavis de vermell. Aquest, a més, és un relat que ens posa en evidència, tant als lectors com als personatges dels altres relats, preocupats constantment pel que pensen els altres. Mimi, en definitiva és un mirall: tots tenim prejudicis, tant els personatges com els lectors. Nosaltres també pensem en la vida dels altres. També podem contribuir a aïllar-los, a deixar-los sols i fins i tot a fer-los desitjar la mort.
Quant a l'estil, un dels encerts de l'autora és la varietat de registres amb què basteix els divuit relats que van des de la prosa concisa, dura i breu del conte La ingravidesa, en el qual descriu la violència d'un amor passional, descarnat i negat en alcohol, al detallisme més preciosista i rodoredià de Les sabates de xarol, un relat que en el qual Clara Queraltó fa filigrana fina amb el llenguatge i ens regala un text que es pot gaudir amb tots els sentits: es pot veure, olorar, tastar, sentir, tocar...
Estem doncs, davant d'un debut literari frec i de qualitat, que promet un bon nivell i que ens manté expectants.
