L'editorial Raig verd ha posat a la nostra disposició alguns llibres de l'escriptor kenyà Ngûgî wa Thiong'o, nascut el 1938, entre els quals cal destacar: Descolonitzar la ment (2017). Es tracta d'un conjunt de quatre assajos on l'autor dóna compte del pas d'escriptor afroeuropeu, que escrivia en anglés, a africà, a fer-ho en kikuiu, la llengua familiar. Aquest canvi es produeix en el camp de la ficció l'any 1977, quan va estar tancat en una presó d'altra seguretat durant un any. Ho havia estat per defensar el kikuiu en les obres de teatre. En la presó no tenia la possibilitat de disposar de paper i bolígraf. Només si volia escriure una apel·lació o una confessió a les autoritats li donaven ploma i tres miserables fulls. Així que es va veure obligat a escriure en paper de vàter (era aspre i raspava la pell, però era bo per a l'escriptura). En el tercer capítol La llengua de la ficció africana, descriu les dificultats que va haver d'encarar amb el canvi de llengua. Perquè aquesta passa significa també un canvi de cultura (açò és de referents històrics, geogràfics, d'elements expressius...) i no sols és qüestió de lèxic, sintaxi, registres... L'escriptor s'ha d'enfrontar amb la realitat de la comunitat de lectors a la qual s'adreça i connectar amb el seu imaginari. Els esforços de l'autor per escriure la seua novel·la, Caitaani Mûtharabainî, varen passar des de les dificultats per triar l'estructura i la tècnica narrativa fins als personatges protagonistes. Certament cal imaginació, diu l'escriptor, per «percebre allò universal (...) en el detall més minuciós com a experiència viscuda». Un vertader handicap va ser la versemblança tot abordant la realitat africana, ja que aquesta supera sempre la fantasia. Les solucions que descriu l'escriptor donen compte d'una robusta imaginació i d'una visió crítica molt saludables. Cal un autèntic esforç per descolonitzar la ment, perquè els europeus varen anar amb l'espasa i la bala, però seguida del «guix i de la pissarra».
