Carles Castell (Reus, 1962), conrea el relat breu des que l'any 2008 es donara a conèixer amb el recull de contes satírics I. amb el qual va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safons de Granollers i que obrí el camí a altres reculls individuals i col·lectius i guardons com ara el Premi llavor de lletres (2011), el Premi Vent de Port (2012 i 2016) o els Premis Literaris Ciutat de Tarragona (2012 i 2013), entre altres. -el 2014 publicà el seu segon llibre de relats, Relacions molt relatives, i aquest 2018 ix a la llum de la mà d'Edicions del Bullent, Set pecats, amb el qual obtingué el Premi Soler i Estruch de narrativa curta en el 61é Certamen Literari Castellum Ripae l'any 2017.
En aquest volum l'autor parla de la supèrbia, la gola, la ira, la peresa, la luxúria, l'avarícia i l'enveja, i ho fa a través del protagonista, que en cadascuna de les set històries és un escriptor o escriptora que, en el conreu de la seua professió, es veu abocat a cometre un dels pecats capitals. L'escriptor es mostra com una figura calidoscòpica, plena de llums i d'ombres, però en el fons només és una excusa per posar al descobert la debilitat humana en general, febleses que en definitiva tots compartim amb els personatges d'aquest recull. Així, trobem una exitosa escriptora que viu aïllada en un paradís propi, envoltada de luxes i d'una natura perfectament controlada, en el qual no permet l'entrada de cap intrús; un crític gastronòmic afectat per una malaltia que li ha fet perdre el sentit del gust i que redacta les seues crítiques a cop de falsedats, cada vegada més cruels; dos escriptors enfrontats per l'enveja mútua; una autora dolorosament i paradoxal enfrontada amb les paraules; una escriptora cegada pel desig d'èxit fins a límits insospitats o una Lolita enamorada de la pròpia literatura. Una galeria de personatges, en fi, als quals no els tremola la mà ni la veu a l'hora de mentir, posar en evidència les pròpies misèries i les alienes, trair i, fins i tot, matar.
Llibres dins de llibres, crítica als crítics literaris, als premis, al món editorial, referències literàries constants (fins i tot en el mateix disseny de la portada del llibre en el qual destaca un corb que ens remet inevitablement a Poe i, potser al Jardí de les Delícies), la literatura com a palimpsest, com a repte, reflexions sobre el fet literari des del punt de vista de la creació i també des del de la recepció estableixen una íntima complicitat entre el narrador i el lector, que en ocasions se sorprendrà a ell mateix rient de misèries humanes en les quals ens podríem identificar perfectament qualsevol de nosaltres, sobretot els que vivim amb una certa intensitat el món del llibres. En aquest sentit és interessant remarcar que en cap moment el pecat és castigat. Lluny de judicis de valors i de lliçons morals, Castell aposta perquè els pecadors se n'isquen amb la seua impunement, perquè com diu Goethe, citat en la primera pàgina del llibre, en el fons «els pecats escriuen la història, el bé és silenciós». Així, l'humor, la ironia i la senzillesa del llenguatge fan de Set pecats una lectura amena i alhora engrescadora, una invitació al divertiment i a la reflexió i, potser per a alguns, un convit a l'examen de consciència i a l'acte de contrició. En tot cas, un pecat literari molt recomanable per a un estiu luxuriós, ambiciós i golut.
