Coneixíem Antoni Seva per dos llibres significatius Alacant: 30.000 pieds-noirs, referent mític amb què Eliseu Climent va iniciar la seua producció editorial, el 1968 i catorze anys després Quadern d'ocis. Un volum que va passar prou desapercebut tot i l'interés de les seues proses; diverses, en escriptura i en temes, humorístiques, penetrants. Les pàgines de Quadern d'ocis parlen de tot i de res: des del tiràs, eina agrícola utilitzada en la batuda, fins al terrorisme d'estat; hi ha una aproximació a Venècia i la crònica d'un viatge a Tunísia; també trobem textos d'erudició grecollatina. Cal recordar que Antoni Seva ha estat professor de llengües clàssiques i traductor d'autors com Càtul al català.
A El terrer, de Quaderns d'ocis, un grapat de pàgines autobiogràfiques, ens evoca l'Alacant entranyable de la seua infantesa i de la seua joventut „també Relleu i la Vila, dues extensions familiars. Hi trobem unes pàgines esplèndides, situacions candoroses, gestos d'una rusticitat lírica. En la dècada dels vuitanta, quan les vaig llegir, les vaig trobar virginals, adàniques: potser era la primera vegada que hi veia, per escrit, un reflex del meu món. Ara ens ofereix un nou llibre que segueix la senda assagística, si bé no és tan heterogeni com l'anterior. Es tracta de Mosaic. Màximes i pensaments, amb 976 comentaris-reflexions-aforismes. L'autor els anomena breveloquis. Al capdavall, són petits assaigs que repassen una infinitat de qüestions filosòfiques, psicològiques, estètiques, pensaments, costums? Seva ens encara, amb humor, el món eclesiàstic, la vellesa, els hàbits i costums humans, l'amor i el sexe, l'ensenyament, el món literari, tant el clàssic com el més modern. L'autor, fa pensar sovint que mira el món civilitzat amb els ulls d'un bàrbar. En bona mesura, aquesta sensació s'aconsegueix a través de l'humor. Si fem una llambregada irreverent, jocosa, irònica?tenim projectada una energia vigorosa i, de vegades, prodigiosa sobre les coses. La concisió i la contundència, pròpies dels enunciats aforístics fan també el seu paper. Com deia Cioran els avantatges d'un bon aforisme és que no cal donar-hi arguments. «S'hi llença un aforisme -deia el romanés-com es pega una bufetada».
