Quinze relats formen el volum Nice to meet you (Mira que bé, de topar amb tu), de Jesús Moncho publicat per Edicions del Sud. L'autor, nascut a Gata el 1948, és conegut per la seua activitat narrativa, amb diverses novel·les publicades, i també de reflexió sobre el nostre present -és un assidu de la premsa amb articles d'opinió a IINFORMACIÓN o a Levante-EMV, que després compila en volums com ara De... visca el turisme!, A... Visca Internet!, (2008). En aquest recull, els textos recorren, de manera admirable, les darreres dècades de la nostra vida.
Ara, en aquest llibre, ens mostra la destresa en el relat curt i, fins i tot, en el microrelat. El volum està dividit en dues parts, la primera conté set ficcions que ens mostren uns moments, de vegades uns instants, de la vida d'uns personatges prou comuns. Amb una figuració realista i una contenció expressiva, hi trobem un reflex palpitant del nostre present: des de l'opressió bancària, fins a la violència de gènere, tot passant per estampes on, d'una manera inesperada, es viu una situació desconcertant.
Els contes de la segona part, també incideixen en alguns dels punts foscos de la vida: la corrupció, l'assetjament econòmic, la degradació mediambiental..., però descriuen la realitat a través de fonts oníriques, donant pas a elements irracionals, amb una estructura fragmentada i un desplegament d'elements simbòlics. El relat Please do not feed the seagulls (no alimenteu les gavines), el protagonista, és víctima de l'assetjament opressiu que pren les gavines, que envaeixen l'espai, com un dels seus representants. El poder és una realitat sempre allunyada i anònima. (Cal reconèixer que estem davant del relat més kafkià de tots.)
Tot plegat fa de Nice to meet you un llenç ple de tonalitats intenses, que apunten un reflex de la realitat més crua i truculenta dels nostres dies. Hi ha, però, la frescor d'una escriptura que busca en cada cas adequar-se al que són i diuen els personatges. El primer relat, «Príncipe», el protagonista fa servir un lèxic ple de mots colombians explicats en un glossari final. El recull celebra, així, una polifonia de veus que comença -amb tota la seua naturalitat anglòfona- en el títol. Un reflex més del nostre present quotidià.
