Samuel van der Sloot és la figura central de la novel·la La vida dins dels ulls de Carlés Cortés (Alcoi 1968), professor de la Universitat d'Alacant i actualment vicerector. L'obra conforma un entramat per aproximar-nos lentament a la figura d'un supervivent de la Xoà (Holocaust) que s'instal·la en Alcoi i atrau, amb la seua personalitat magnètica, l'atenció d'un jove veí. Aquest, que serà el seu hereu, és el narrador i si bé sembla un personatge auxiliar, a la fi, esdevindrà ben significatiu. Samuel, com tots els supervivents, té mala consciència i un afany indagatori relacionat amb saber sobre la seua família i les seues arrels. Per això realitzarà viatges carregats de simbolisme a Alta, a Tel Aviv i a Marràqueix.
A poc a poc, descobrirem la filosofia del protagonista: la seua visió de l'amor, de la por, de la individualitat, del patiment, de la família, de la paternitat... Aquest darrer és un tema central en la ficció i pren una frase del Talmud com a referència: «Cap home just se'n va del món fins que haja estat creat un altre home just igual que ell». La idea tranquil·litza perquè ens parla d'una harmonia orgànica de l'univers que estableix ritmes, connexions i, en definitiva, dota de sentit el periple dels humans.
La vida dins dels ulls presenta un munt de coses més: hi ha una segona ficció situada en el segle XV i escrita en el català d'aquell època. Una història que ens mostra els antecedents de moltes de les accions dels protagonista „quasi cada moment l'ha viscut en una altra època. Així mateix ens parla del destí d'un poble marcat per persecucions i en perpetu èxode. El món jueu, des de la música a la literatura, del Talmud a la Càbala, desfila al llarg de la ficció que fa servir un llenguatge transparent, sobri, depurat. Pel simbolisme, per la voluntat d'explicar allò essencial del món i per cert missatges que s'acosten a l'esoterisme, la novel·la s'apropa a l'univers d'un Hermann Hesse, l'autor de Siddharta, una obra que la meua generació adorava com una divinitat.
