Un cine a Vallverde

Sabíem que la projecció extraordinària del passat 18 d’abril, fora de la programació habitual del Cineclub, de la pel·lícula «Matar» («Kill!»), rodada el 1971 a Elx i altres indrets del Baix Vinalopó, ens deixaria el regust d’una sessió colpidora, però desconeixíem fins a quin punt anava a despertar la memòria de bona part del públic que hi va assistir, entre el qual hi havia espectadores que van actuar de figurants, en concret en una escena rodada en una discoteca dels Arenals i que van descobrir aquella nit que no es va muntar en la versió definitiva de la pel·lícula. Malgrat que teníem clar alguns dels paisatges que van servir al cineasta Romain Gary per a situar a Pakistan la història d’un matrimoni implicat en una intriga de narcotràfic d’arrels ètics i conseqüències violentes, la conversa amb el públic a la sala B del cine Odeón va traure a la llum l’origen d’algunes imatges que ara ens serveixen com a testimoni d’aquella comarca que només existeix en el món de la imaginació i que ja no és la mateixa per la pressió urbanística i turística.

Per això, sorprén trobar-se amb aquell aeroport que encara estava en construcció, i amb l’avió que veiem arribar des del Fondet de la Senieta, a l’Altet. També és fàcil intuir que el desert fictici correspon a les dunes del Carabassí, si bé, com va apuntar un espectador espavilat, la vegetació que hi apareix és pròpia de les zones costaneres. En el diari INFORMACIÓN del 26 de març de 1971 es donava la notícia del treball d’un equip de decoradors que estaven amb «el tinglado para el rodaje». Així sabem que els carrers del poble que apareix en la pel·lícula corresponen als carrers de la Teulera i el Raval, convenientment dissimulades. Vicente Pérez Sansano, que va dur la programació del Gran Teatre durant els primers 12 anys de la seua nova etapa, recordava haver anat a mitjanit fins a l’antiga estació de ferrocarril per dotorejar el rodatge, que s’estava fent al voltant del camí de la fàbrica de Ferrández, on es va situar la casa que acull el matrimoni a Pakistan. També s’hi va rodar de dia i al passeig de l’Estació, que feia d’exterior d’un hotel imaginari, l’entrada i recepció del qual no hem sabut determinar malgrat que l’interior, on es van rodar unes escenes eròtiques amb una doble de Jean Seberg, es va filmar a la torre Azafata dels Arenals.

Una part de la persecució que ix a la pel·lícula es va rodar a la serra de Crevillent i altra part al Camp d’Elx, a les partides d’orografia més plana, al sud-est del municipi, aprofitant la vereda de les Cendres i el camí vell d’Elx a Santa Pola. Es reconeix l’hort del Monesillo, on està el Rio Safari des de 1983 (i que també va servir per a algunes pel·lícules de Jesús Franco) i es reconeix també l’element arquitectònic més important del poble marítim, la seua fortalesa. El pati d’armes va servir perquè alguns personatges de la trama entraren en un cine, el cine Alhambra, es diu a la pel·lícula, i que realment es tractava del cine d’una partida rural d’Elx amb molts vincles amb Santa Pola, Vallverde.

Les imatges corresponents a aquella seqüència ens ha portat de cap fins ara, fins que un espectador va reconéixer en la pantalla infatigable del Cineclub, l’amfiteatre i el pati de butaques del Cine Actualidades. De fet, ens va confirmar que la pel·lícula es projecta l’any següent en aquella pantalla que apareix a «Matar». No sabem per què Gary en el guió o el seu equip de producció va escollir l’interior d’un cine per a filmar un tiroteig, però la decisió ens deixa constància de la senzilla arquitectura de les sales de cine al Camp d’Elx, ara que les estem traient a la llum en LA RELLA 35 i 36, l’anuari de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, a través dels projectes de Serrano Peral i Pérez Aracil. Podria haver sigut qualsevol dels dos, perquè l’empresari que va obrir el cine de Vallverde a finals dels anys quaranta del passat segle, l’empresari de les salines de Santa Pola, Juan de Dios Pérez Bonmatí, els va fer un parell d’encàrrecs, al primer un projecte finalment descartat a la platja del Pinet i al segon, un cine enfront de l’edifici de Riegos El Porvenir, a la partida de la Marina.

Sabíem pel llistat de cines per províncies que va publicar l’Institut Nacional de Cinematografia el 1965 que el cine de Vallverde comptava també amb pantalla a l’aire lliure, però no sabem si va funcionar des dels seus inicis el cine d’estiu, que es feia al pati del costat sud de l’edifici Actualidades, sota el rètol del cine que s’anunciava amb grans lletres a la façana (pràcticament l’únic element decoratiu) i que encara es poden llegir. Segurament l’oferta estiuenca devia ser posterior perquè es va obrir una finestreta a l’altura de la cabina, fent desaparéixer la lletra C, de forma que, com recorda el propietari actual, el projeccionista, el seu pare, girava a mà la màquina perquè les imatges foren fins a una paret blanca d’enfront. Quan va tancar als anys 80 el cine cobert, es va dedicar a seu de l’associació de veïns i després a magatzem perquè es tractava, com en la majoria de cines del Camp d’Elx, d’una àmplia nau rectangular. També es va dedicar un espai a discoteca. I, de tant en tant, encara es fa alguna pel·lícula al cine d’estiu, com el cicle de cinema que l’Ajuntament organitza cada agost en places d’Elx i que allí aconsegueix un caire especial.

Malgrat que encara queda alguna resta perceptible del seu ús passat, no es conserva la seua decoració amb elements marins (peixos i altres animals aquàtics al frontal de la grada, i ones fent una voluta al sòcol perimetral). Amb pocs elements gràfics sobre els edificis dedicats a oci al Camp d’Elx, les imatges cinematogràfiques filmades per un cineasta estranger fa més de 50 anys resulten cabdals per a entendre l’evolució de la tipologia arquitectònica al servei del cinematògraf al Baix Vinalopó i ens tornen a recordar la importància de la conservació dels arxius del material audiovisual sobre la comarca.