El primer que cal dir és que la pandèmia de la Covid19 està sent ben controlada. La primera ona de l'epidèmia va durar 2 mesos (els de març i abril). Es va necessitar el confinament i la paralització de bona part de l'activitat per tal de controlar la mortalitat i que la sanitat pública no es vegera desbordada. Van haver conseqüències negatives sobre l'atenció sanitària que encara patim, però el desbordament de les UCIs no va passar. Al mes de maig havia estat infectada el 2.5% de la població del País Valencià. Fins ara, han mort per la covid 1481 persones, més de 1200 d'aquestes entre el març i abril. En aquests últims 30 dies, malauradament, han mort 5 persones al nostre País. Actualment el control és per mig del control de brots perquè el virus ja no corre lliurement per la comunitat. Ja veuren a l'hivern quan es junte amb la grip.
La Generalitat Valenciana, excepte un primer moment d'indecisió sobre la necessitat de confinament, ha actuat correctament en la mesura de les seues possibilitats. El País Valencià, en comparació amb altres països desenvolupats de la UE ha patit l'epidèmia de forma similar al Països Baixos, una mica pijor que la major part dels països escandinaus, Aústria, Suïssa o Alemanya i significativament més bé que la resta de l'estat espanyol, Suècia, el Regne Unit o França. I infinitament més bé que els EEUU o el Brasil on, a més d'unes altes taxes de persones afectades i de mortalitat, experimenten una caiguda de l'activitat econòmica (PIB) que és la més gran des de la crisi del 29 del segle passat.
Aquesta situació no invita al sensacionalisme ni a la difusió gratuita d'amenaces sanitàries sobre la Covid19 ni al nostre País, ni a l'Alacantí ni als barris d'Alacant. No obstant això, s'han alçat veus que alarmen davant del confinament de persones migrades, arribades a les nostres costes, que hagen tingut contacte amb el virus, en el hospital de campanya que es manté a l'Hospìtal General d'Alacant. Es diu que aquestes persones fugiran, que seran causa de "problemes de seguretat" i que infectaran el veinar. També s'ha fet la mateixa acusació en altres comarques del País, en aquest cas sobre la gent treballadora que vé a recollir la fruita, les quals poden ser, en part, persones que venen de fora del País Valencià. Aquestes persones són les "amenaces" que es posen sobre la taula. És un error greu. L'aparició de brots es veu facilitada per la participació en festes i celebracions, a l'oci nocturn, per viatges de turisme, per la falta dels controls obligatoris en algunes empreses, per l'amuntegament de persones, pels fets de minimitzar el perill del virus o de no dur la mascareta. Cap d'aquests activitats es visualitzada com una amenaça que mereix una moció a un ajuntament.
Centrar-se en les persones confinades a l'hospital de campanya transmet alarma i rebuig cap a unes persones que busquen sobreviure, i també cap a les mesures de la Generalitat per a tractar-los dignament i protegir la població de l'expansió de la Covid19. Tractar aquestes persones com un perill per als barris veïns és la potenciació, inconscient en alguns casos, molt conscient en altres, de la xenofòbia. És un error greu per a la nostra societat. No és nou. Ha passat també amb altres col·lectius estigmatitzats com "perillosos", com, per exemple, quan es van obrir centres per a la seua atenció en un barri.
Les migrants que arriben a les nostres costes són persones que fugen de la fam, de la sequera, de la guerra, la repressió i de la falta d'oportunitats per a poder viure. Les que diuen que tenen por de ser contagiades per migrants amb la Covid19 són persones que tracten de viure amb dignitat i que moltes vegades han lluitat i lluiten per la defensa dels serveis públics davant de les retallades i privatitzacions.
Moltes de les primeres moren durant el camí des de l'Âfrica (no han hagut d'esperar a un virus). Moltes de les segones tenen grans dificultats per a arribar a fí de mes, fins i tot algunes per a menjar. Unes i altres són persones, i persones que no tenen més capacitat de decisió que la que guanyen amb la seua lluita personal i col·lectiva.
Els camins d'unes i de les altres estan marcats per factors que no dominen, que els dominen. Però d'aquests factors no se'n parla. No se'n vol parlar. De fet, forces polítiques neoregressives desvien problemàtique complexes, per a situar en unes persones que no tenen cap poder les culpes dels perills reals que enfrontem. Es tracta de dirigir el malestar social cap a les persones més febles. Abans eren els castellans que hi venien a llevar-nos el treball de recollida de la tomaca, després els gitans que es quedaven amb totes les prestacions, després els drogadictes com a perill públic, després les persones migrades que fan caure els salaris i es lleven els treballs. Ara es vol tornar a posar l'èmfasi en les persones migrades.
No seria més adequat centrar-se en els efectes de la Covid19 sobre la pobresa?. Perquè la salut de les persones i d'una comunitat depen del seu nivell de pobresa. Si ja teníem uns alts nivells de pobresa, la paralització obligada de la vida econòmica els ha augmentat. La resposta a les necessitats socials s'ha fet però ha estat molt més lenta i feble que la sanitària, especialment davant de la greu paralització de l'ajuntament d'Alacant, el punt de contacte primari de la població en situació d'emergència social. Els ERTOs, la Renda Valenciana d'Inserció i el Ingrés Mínim Vital són valuosos però es queden curts.
Com a Marea Blanca, una entitat que lluita contra les desigualtats socials, per uns serveis 100% públics, de qualitat i participats per la ciutadania, estarem sempre a favor del tracte digne a qualsevol persona i del tractament de qualsevol malaltia sense discriminacions, en aquest cas de la Covid 19, així com de la prevenció de la seua expansió.
