És el que seria coherent amb l'actitud dels qui han orquestrat una campanya de rebuig a l'obligatorietat de la nostra llengua a l'ensenyament. Ho hem vist recentment (INFORMACIÓN, 13 de desembre de 2019), en l'article del senyor Ortuño, on exposava «las preocupaciones de la Vega Baja para que se adapte la ley a la singulariad de cada zona». El senyor Ortuño demanava «eliminar la obligatoriedad del valenciano en nuestra comarca».

L'objectiu dels qui demanen l'exempció del valencià (però no de l'anglès), és arraconar la nostra llengua. Reduir-la a l'ús casolà o deixar-la només per als «patanes», com li digué aquell guàrdia civil a mon pare en plena dictadura: «Oiga, don José: ¿cómo es que usted, un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?». La resposta contundent i ferma de mon pare a aquell personatge nascut a la Manxa, va ser: «Oiga, ¿y los patanes de su pueblo, cómo hablan?». Aquell home, posant-se la mà al tricorni, només va poder dir: «Coño, pues es verdad».

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià preveia, amb una timidesa més que prudent, l'exempció de la nostra llengua a les zones castellanoparlants. Una equivocació més de la «prudència» o de la por dels socialistes durant la salvatge «Batalla de València». I aquest és l'argument dels qui demanen que el valencià no siga obligatori a Villena o a Oriola, ja que no consideren el valencià, de cap utilitat.

Però amb aquesta actitud de rebuig a l'obligatorietat del valencià, ¿per què no demanen també, a Oriola l'exempció de l'anglès? ¿O és que la llengua de Shakespeare es parla a Oriola o a Callosa de Segura? Si el valencià no es la llengua habitual d'aquestes zones castellanoparlants, i per això alguns abanderen la lluita per l'exempció del valencià, ¿per què no fan el mateix amb l'anglès i exigeixen també l'exempció d'aquesta assignatura als instituts? Ah, si! Perquè els qui estan contra el valencià consideren l'anglès una llengua culta, pràctica i útil, i pel contrari el valencià és la llengua dels «patanes».

Alguns defenen la llibertat dels alumnes o dels pares per poder fer o no l'assignatura de valencià. Però no fan el mateix en el cas de l'anglès, de les matemàtiques, de la física o la literatura espanyola.

Això sí, després es queixen quan per ocupar una plaça de l'Administració, es demana el valencià. Per una part no el volen estudiar-lo i per l'altra, protesten quan el valencià és un requisit. Per això un informe del Consell d'Europa ha dit que «el valencià es troba en una situació preocupant».

Ignorar les llengües és empobrir-se culturalment. És el que deia el polític colombià, Diego Luis Córdoba: «Per mitjà de la ignorància es baixa a la servitud; per mitjà de l'educació s'ascendeix a la llibertat». Serà per això que volen que el valencià estiga exclòs del sistema educatiu?

L'exemple valent i coherent de l'escriptora Isabel-Clara Simó, alcoiana universal, ens exhorta a defensar la nostra llengua.