Es veritat que s´ han fet molts projectes sobre el Tirant al llarg d' aquest darrer any, i és natural, l´ obra de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, ha segut referència de molts dramaturgs del nostre País, inspiradora d' autors tan importants como Miguel de Cervantes, qui va definir, en boca del capellà del seu Quixot, el text del valencià Martorell com: « un tesoro de contento y mina de pasatiempos, así como en su estilo el mejor libro del mundo», el salva de ser cremat a la foguera. També Menéndez Pelayo diu: «que es uno de los mejores libros de caballerías que se han escrito en el mundo». Dámaso Alonso, iniciava un estudi sobre el Tirant, amb aquesta frase: «Una de las obras más extraordinarias que he leído en mi vida es Tirant lo Blanc». Tenien tota la raó. El Tirant es publica en València en mil quatre-cents noranta. Moltes de les adaptacions teatrals del Tirant lo Blanc que s'han fet, són una simple translació de continguts narratius en continguts dramàtics. Solament canvia l' eficàcia de l' obra i les tècniques artístiques que s'utilitzen.

Crida l'atenció l'atracció que aquesta obra ha exercit sobre els dramaturgs contemporanis, una atracció especial per la força dramàtica de moltes de les situacions de l'obra de Joanot Martorell, així com pel vigorós traçat dels seus protagonistes que van prou més enllà de l'estructura plana que és habitual a les novel·les d'aquest gènere i se'ns presenten amb una personalitat rica i coherent. Les obres d'autors com María Aurèlia Capmany, Manel Cubedo, Josep María Benet i Jornet, Joan Sales, Francisco Nieva, Josep Lluís i Rodolf Sirera, La Carátula, «Les Aventures del Tirant» el meu treball teatral sobre el Tirant en aquest Festival Internacional, en novembre de mil nou-cents noranta huit, en són una bona prova, i ara la Compañia Nacional de Teatro Clásico, amb la producció de l'Institut Valencià de Cultura, ha ofert aquesta nova versió sobre el Tirant lo Blanc, que amb l' adaptació de Paula Llorens, ha resultat un muntatge molt meritori. Així com en el teatre existeix el concepte «Teatre de la totalitat», referint-se a la simultaneïtat de condicionaments diversos i que apel·la a tots els sentits, tants emocionals i tècnics com teòrics. Dins la novel·la de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, s' obrin moltes possibilitats i suggerències en el seu contingut narratiu: possibilitats creatives, aventures, diversos escenaris, situacions extraordinàries i un enorme sentit del temps i l' espai.

Joanot Martorell, no es delecta solament amb els ambients de lluita, dels episodis amorosos, equívocs, amistat, defensor de jovents i viudes, etc. sinó que també trobem components mítics i simbòlics; com l'ambaixada de Tirant amb el Rei d' Egipte després de la batalla, ¿possible precedent de les ambaixades de les festes de Moros i Cristians? podria ser. No estem al segle quinze, estem al segle vint-i-u , per tant això que es pretén és activar al públic i associar-lo amb la fabricació del sentit, del missatger i de la diversió. Sobre tot la diversió, l' entreteniment, la sensació de viure i la capacitat de canviar les coses. Joanot Martorel ho va a fer en el seu temps.I parlant de canviar les coses, necessitem avançar i recuperar el sentit del festival, un festival de teatre i música medieval que va esdevenir en un dels projectes més reeixits de la política cultural de la nostra ciutat i d'altres trobades teatrals d'Espanya.