No és un simple acte damunt d'una tarima. La música és matemàtiques, ciència, és història, disciplina, tacte social i sobretot cultura, i la cultura un pilar fonamental de la humanitat.
La música abraça tantes emocions i sentiments que res es queda fora d'ella. No ens salva de tot, però sí ens fa de flotado quan el nostre ànim es queda a la intempèrie.
La música no es fa a soles, hi ha un grapat de professionals dedicats i implicats per a fer-nos vibrar sempre, des dels propis músics a mestres de conservatoris, de col.legis, directors d'orquestres, coreògrafs, enginyers de so, cantants, mànagers...
Ells canvien els silencis per bellesa i saviesa, segur que amb estonetes de por també. Per això crec que els hem de defendre, perquè ens donen tant seu, del seu cor, que no ens podem quedar quiets quan veiem que se li tanquen portes a aquest art tan necessari.
La primera porta tancada ha segut per al projecte de l'Auditori a la nostra ciutat. Pareix que un canvi de coordenades per part de Diputació deixa fora aquest projecte i res passa... Quina vergonya!
Imagineu-vos que no existira la Ciutat Esportiva o el Camp de Futbol.
Inimaginable, veritat?
I altra porta, aquesta entornada, que no se sap si s'obri o si es tanca, és el nou Conservatori.
