La sanitat pública sembla travessar una de les pitjors crisis de la seua història. No cal més que llençar un cop d'ull a qualsevol diari per assabentar-se dels problemes que té per tot arreu, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana: urgències col·lapsades, demores de quinze dies als metges de capçalera, dimissions de caps de serveis, etc. Tot açò deu ser nou d'aquest estiu, sembla, perquè fins ara la sanitat pública valenciana era Xauxa.
Lamente discrepar profundament d'aquestes consideracions -políticament interessades en alguns casos i segur que correctes i justificades en altres- perquè pense que aquest ambient no respon a la realitat. Almenys, a la realitat de l'estiu. Efectivament, en aquest període hi ha menys metges i professionals sanitaris en general, com hi ha menys polítics en actiu, menys periodistes, menys€ de tot. Tothom busquem fer les vacances a l'estiu, per coincidència familiar o perquè ens agrada la platja (millor en juliol o agost que en febrer). I què significa que hi haja menys personal? Evidentment, menys servicis, com també menys pressió social: una part dels usuaris van al metge al seu lloc de vacances.
Per què discrepe? Perquè els darrers dos mesos he estat en mans de la sanitat pública i no he vist cap diferència amb la volta anterior, que va ser al febrer 2017: diagnòstic d'F1, tramitació de Marc Màrquez i conclusió -amb cinc dies d'estada a l'Hospital Verge dels Lliris- al ritme que pertoca. Ni tampoc amb la precedent, i ho cite expressament perquè actualment manen uns i en aquella ocasió eren altres els qui estaven al càrrec de la Conselleria de Sanitat. Ah! I tot "de muy buen rollo", com diria un castís: ambient agradable al quiròfan -que ja és difícil!- i un altre de molt distès i amb humor, molt humor, a la planta (la quatre, la que correspon a Urologia), entre l'efectiva feina, siga del personal habitual siga del contractat per l'estiu.
Desconec si com a Benidorm -on ha renunciat el cap de servei- Urologia de l'Àrea de Salut d'Alcoi també té dificultats de personal i mitjans, però si és així, no ho aparenta: eficàcia, celeritat, tracte amabilíssim i voluntat de resoldre les situacions: no cal que digues les coses dos voltes. Amb una és suficient. De temps en temps, la citació de les revisions et fa pensar que deuen tenir algun embús, però el més important -a parer meu- és que en el moment en què cal accelerar a fons, tens problemes per seguir el ritme que hi imposen.
A partir d'això, podem discutir de qualsevol cosa, per exemple del trasllat a la societat quotidiana -és a dir, a qualsevol àmbit- del món "Amazon" en què vivim. Què significa açò? Que ens encapritxem d'alguna cosa i l'endemà la tenim i podem gaudir-la, i fins i tot la mateixa tarda si vivim en alguna gran capital. En aquest context, volem el metge "ara" que ens fa mal la gola i si no pot ser fins demà o l'endemà€ anem a Urgències de l'hospital i "exigim" una o una altra prova si considerem que és el que ens han de fer, i després maleïm a les xarxes socials perquè hem d'esperar una hora€ o sis, o perquè no ens han fet l'esmentada prova.
Em recorda a Enrique Cantos, antic inspector de la brigada criminal al Comissariat d'Alcoi i president habitual de les corregudes, que contava que als primers temps de la sèrie CSI quan arribava a l'escenari d'un robatori o un crim, sempre hi havia algú que li deia: "I vosté no porta el làser d'alta freqüència per les empremtes? No té aparells d'alta tecnologia, com els CSI?" No cal dir que Enrique Cantos gaudia d'un excel·lent humor.
En resum, tenim la sanitat que tenim i hem de viure amb ella. És evident que es pot millorar i reforçar el personal i els mitjans i infraestructures, la qual cosa no deixa de ser complicada en una època on les dificultats pressupostàries marquen el camí. Almenys, les limitacions no han derivat en cap modificació en la relació cap al pacient que -a criteri meu- continua sent excel·lent, una situació que espere no canvie.
