We only said goodbye. I died a hundred times, you go back to her, and I go back to... black». I jo torne al clot, al fons, a la fosca..., ens deia la xica de veu gloriosa, poderosa, com hauria d'haver sigut la seua ànima, el seu cos, que només van tindre força per estacar-se, pobreta, unes botelles de vodka. Col.lapse etílic. We only said goodbye. Hi ha qui només veu la necessitat de despedir-se. D'anar-se'n. Tot un acte de cavallerositat, de gallardia. Per a bé o per a mal. Però ningú vol que siga la segona opció, per a mal. La que la vida reserva de manera sorpresiva, la que espenta traïdorament. Encara que hages estimat molt. Encara que hages fet gaudir a milers i milers de persones. Back to Black. Tornar al clot, al fons, a la fosca... Escric sobre situacions que no puc superar, escric i em sent millor, va confessar en alguna ocasió. Com lluitar? Com vèncer? Com eixir del clot?... Tenia una bona guitarra. I la veu i el talent eren aportació seua. La guitarra, trobada entre nosaltres, a vora el Montgó. On, sembla, saben fer-les de veritat. Als Tallers Bros, de Gata de Gorgos. On l'home aquell que feia a mà totes i cadascuna de les parts i elements de les seues guitarres i així ho va transmetre als seus descendents. Com la guitarra d' Amy Winehouse. Cordes i caixa de ressonància que van servir per a crear Back to Black, la suau tempesta de sons, veus i ritmes. Torne al clot. Cinc Grammys, l'àlbum més venut del segle XXI a Gran Bretanya. L'expressió i el crit del seu sentir. Del seu penar. Voldríem, voldria molta gent, haver compartit eixe sentir, que poguera ella suportar-lo, vèncer-lo, i estar entre nosaltres. Amy Winehouse. Amb la seua veu i el seu talent. Muntant a cavall, o engrunsant-se al seu selló, rient, amb el seu monyo ben cardat. I la seua guitarra, feta entre nosaltres... Back to Life! Entre tots nosaltres, Amy.
