«Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble», deia Vicent Andrés Estellés. I de ser poble o de no ser res s'ha de parlar a les properes eleccions. Ja estem una mica farts de que sempre es parle del mateix... que si del mercat central, que si de dinamitzar el centre, que si de fer zones només per als vianants... coses, sens dubte de certa importància, però és el ressò de sempre, sembla el sursuncorda d'Elx... sempre tornem al mateix. Sííííí, però recordeu que els cicles econòmics i els canvis estructurals no són culpa d'un alcalde, la ciutat canvia i les opcions de compra i oci es desplacen a altres zones d'Elx. A les nostres partides, per exemple, hi ha molta oferta comercial, opcions d'oci, hosteleres, educatives... Mai serà com Elx, val, però anem millorant-les. Als barris passa igual. Aquestes bones circumstàncies i que aparega la compra online, que tampoc crec jo que inventà l'alcalde, juntament a l'aparició dels centres comercials, han donat pas al que veiem, un canvi molt gran que hem d'acceptar i també posar-nos a l'altura dels anys que vivim. Peatonizar el centre?... I els veïns que protestaren i donaren quefer perquè ara rebien, al passar més cotxes, molt més trànsit als seus carrers que abans?... Doncs res, que se'n vinguen al camp que es viu molt bé, encara que l'autobús siga de l'època dels primers capítols de Cuéntame.
Bé, parlant seriosament, jo crec que sempre hem de considerar el bé comú, hem de ser solidaris i no pensar només en allò que a mí em beneficia o a mí em perjudica en un moment i en un context determinat. Som un poble, una col·lectivitat que ha d'avançar contínuament mirant endavant amb solidaritat i harmonia.
I jo em pregunte: per a quan l'educació, per a quan la sanitat, la seguretat vial, el transport públic...
Però siguem seriosos i responsables en els temps d'eleccions.
S'ha de posar-li nom a tot allò que existeix i no es veu, com les idees, i si són feixistes, cal posar-li fre, perquè aquestes idees deixen conseqüències ben tangibles per la nostra societat, societat moderna que és i que volem que continue sent Elx.
En un moment com l'actual, en el que s'acumulen les incerteses i se succeeixen les crisis, inclús dins de molts partits, s'ha de reflexionar en humanitat, és a dir, raonar sense perdre la perspectiva i apreciar el que tenim, que no ha sigut gratuït, i fer una ciutat inclusiva, oberta a totes les persones, fer una ciutat valenta, europea i acollidora. Açò no és una utopia, doncs amb uns principis ètics en la gestió quotidiana és possible i ho hem vist als últims anys. Aquest és l'únic ideal cap al qual, progressivament, podem i devem avançar els veïns i veïnes, els quals podem treballar per constituir una ciutat una miqueta millor. No hem de mostrar indiferència en la política, ja que sols des d'ella podem crear sinergies entre el món civil, econòmic i social. Fixeu-vos, per a què? Per a seguir fent d'Elx una ciutat en la que tots tinguem cabuda.
Voteu amb realisme, amb el pensament i no mostreu indiferència a un present amb moltes forces en contra, però també ple de il·lusions i fermesa per a lluitar-les. Pensem de una manera més global, encara que tingan els arrels açí, som ciutadans i ciutadanes del món, però es Europa la que hi ha de fer polítiques inclusives moltes de elles tendrán repercussió nacional i ja que hem lluitat per demostrar recentment que aquet país es tolerant i conseqüent no pergan de vista el nostre vot a Europa, a Estrasburg, aón l´éxtrema dreta ens fa eriçar la pell.
La veu del meu poble també és la veu d'una llengua amb història de rebuig, d'odis i fins i tot de fer-la innecessària i ridiculitzar-la. La nostra llengua és molt poc utilitzada pels polítics i sols alguns d'ells, ben poquets, fan ús d'ella; una llàstima! perquè molta gent la defenem amb orgull i dignitat. Sembla que ni tan sols per "amor electoral" se'n recorden de parlar-la ni d'escriure-la.
Ara, amb les eleccions, és un dels moments més bonics de la democràcia en una ciutat, una ocasió de demostrar que tenim una ambició de conviure i no hem d'estar gens nerviosos, ni cabrejats, ni barallant-nos... Les idees es transmeten i es defensen però sempre sota el respecte cap a l'altre. Respecte i tolerància, mai la intransigència que alguns volen imposar-nos.
