03 de mayo de 2019
03.05.2019
Tribuna

Plaga de Xylella: criteris científics i interessos inconfessables

02.05.2019 | 20:57
Plaga de Xylella: criteris científics i interessos inconfessables

L'augment de l'extensió de la plaga combinat amb el període electoral està forçant el debat sobre el tractament més correcte de la malaltia de Xylella fastidiosa que està atacant els ametlers alacantins. És evident, que el tractament adequat, eradicació o contenció, haurà de respondre a uns criteris científics verificables, però cal desemmascarar quins són els interessos que s'amaguen darrere i al voltant de la plaga.

Amb la dècima publicació al Diari Oficial Generalitat Valenciana, els positius de Xylella són uns 1.312 (25 de març), distribuïts de manera uniforme en un territori de 1.430 km2 (una infecció per cada 1,01 km2). A les Illes Balears, amb una extensió de 4.992 km2, el nombre de positius a Xylella era de 834 a 4 de febrer (una infecció per cada 6 km2), és a dir, la densitat de positius a Xylella és 6 vegades major a les nostres comarques que a les Illes, criteri objectiu que suggereix un establiment i dispersió de la plaga, tractat amb contenció a les Illes, i per eradicació a Alacant.

Científicament, segons la European Food and Safety Authority (EFSA Journal 13(1):3989), i la Norma Internacional de Mesures Fitosanitàries nº 11 (Anàlisi de Risc de les plagues de quarantena), citades per investigadors del CSIC i de l´IVIA, i disponibles a Internet, la plaga de Xylella tindria tres fases: a) De Entrada: molt probable en la UE, entrada que ja s´ha produït a les Illes i a Alacant, on el bacteri Xylella ha estat identificat; b) fase de Establiment, que implica la perpetuació, per al futur previsible, d´una plaga dins un territori després la seva entrada, i que és molt probable degut a la gran quantitat de vegetals hospedants per a la Xylella, fase en la que estaríem ara a les comarques de les Marines i El Comtat; c) i fase de Dispersió, que depèn del temps, dels vectors, del medi ambient i dels treballs humans al camp.

Feta l´entrada de la malaltia en un territori (epidèmia), i no eradicada a mitjà termini (uns dos anys), les accions d´eradicació ja no tenen eficàcia (Enfermedades causadas por la bacteria Xylella fastidiosa, Cajamar 2017), i la malaltia es fa endèmica del territori, i pertoca un control per contenció.

De manera sorprenent, La Conselleria d´Agricultura valenciana, i altres interessos autonòmics valencians i estatals, arremeten contra els ametlers, sense atendre les consideracions científiques anteriors, i les normes fitosanitàries i científiques per al tractament d´una plaga (article 14, Llei 43/2002, de Sanitat vegetal; la NIMF nº 9 Directrius d´eradicació; la Consideració 7 de la Decisió d´Execució de la UE 2015/789), i tot això sense que s´haja publicat cap Anàlisi de Risc de Plaga (ARP), que és la base científica per a decidir si s´aplica l´eradicació, sense verificar si l´eradicació és factible, sense calcular la distribució potencial de la plaga, i els danys mediambientals i econòmics, i sense dades intensives de seguiment de l´efectivitat de l´eradicació (Pla Nacional de Contingència per la Xylella).

El passat 25 d´abril, la revista Phytoma, publica que la declaració de contenció produiria als viveristes uns danys de 150 milions ?/any, durant 5 anys, perquè s´ampliaria la zona de seguretat actual de 5 km a 30 km, resultant afectats uns 300 vivers. És un bon exemple d´un sector que té en perspectiva unes pèrdues de 750 milions ? si s´aplica la contenció. Si sumarem el que altres sectors productors i comercials pensen que perdrien, com els de l´oli i les ametles de tota Espanya, de la taronja i el vi, estaríem parlant d´una xifra molt gran de milions de pèrdues, a nivell d´Espanya.

Es possible pensar que, a la vista dels grans interessos en joc, alguns dels esmentats sectors productors i comercials, poden posar diners o espècie damunt la taula, en benefici dels professionals, agents socials i polítics que vulguen agafar-los?.

Perquè això podria explicar, en bona part, com en la situació actual de la plaga alguns s´entesten a demanar eradicació a tope, i descarten les raons científiques, econòmiques, mediambientals i socials, per las quals pertoca adoptar la contenció. També, l´empresa Tragsa perdria la subvenció al despropòsit d´eradicació que està fent, i les empreses d´insecticides també facturarien menys.

Com hem vist, hi ha criteris científics i legals que recomanen i permeten fer un control de la plaga per contenció, i hi ha, d´altra banda, uns interessos inconfessables, partidistes (adoctrinant els alcaldes de les comarques), econòmics, comercials, i sindicals que s´oposen tots ells, amb mentides i mitges veritats, i amb criteris acientífics, a que s´adopte la contenció.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook