04 de marzo de 2019
04.03.2019
Opinión

La jornada escolar en l'era de les fake news

03.03.2019 | 19:23

Creure o dubtar... Aquesta és la qüestió. Dubtar, la resposta. En aquest corrent que ens arrossega, es consoliden unes creences i es descarten aquelles dades que assenyalen direccions oposades. Això genera bombolles d'informació en què únicament es consideren continguts afins a la nostra ideologia. En l'intent de trencar aquesta tendència, subratllarem uns quants aspectes relatius a la jornada escolar que circulen actualment per les xarxes i mitjans de comunicació.

En primer lloc, apuntarem que després de quasi 40 anys amb jornada única en diverses comunitats autònomes, seguim sense estudis oficials de l'impacte real de l'horari intensiu sobre els resultats acadèmics i el benestar de la població escolaritzada. Amb tot, s'ha deixat gosadament en mans de les famílies el futur de la societat. Aquestes famílies ni tenen capacitat ni autoritat científica per a mesurar el rendiment de l'alumnat. A més, resulta dubtós que les notes, siguen per se mostra de rendiment.

En segon lloc, la manca d'informació de proves estandarditzades a nivell nacional complica una comparació rigorosa entre les diferents CCAA en què s'evidencie la relació existent entre rendiment i tipus de jornada escolar. Tanmateix PISA mostra contínuament en les darreres posicions, CCAA amb jornada única. A més, les dades i estudis existents revelen que des d'una perspectiva pedagògica aquest tipus de jornada redunda negativament en el rendiment de l'alumnat.

En tercer lloc, la Societat Valenciana de Pediatria juntament amb altres experts va advertir dels efectes perniciosos d'aquesta jornada per a la salut integral dels xiquets i de les xiquetes d'Infantil i Primària.

Així, l'Informe de Salut de l'Escolar de 2014, assenyalava que el 30,4% de la població infantil de 0 a 16 anys presentava excés de pes en la Comunitat Valenciana. Les xifres van augmenten any rere any. El sedentarisme, la ingesta de aliments que "omplin" l'estómac (però que no nodreixen), i un temps lliure molt vinculat a entorns virtuals quan no hi ha altres possibilitats d'emprar el temps, es veuen afavorits per aquesta jornada. Contràriament a tot allò que aconsella el Consell de la UE.

En quart lloc, la convivència escolar. L'última memòria anual de la Conselleria d'Educació anuncia que les dades presentades només recullen els casos registrats oficialment, "per la qual cosa les dades reals podrien ser molt superiors".

D'altra banda, si parlem de xifres, el major percentatge d'incidències registrades en el curs 2016/17 és manté en els Centres d'Educació Infantil i Primària amb un 43% del total. A més, en les últimes memòries (2015/16-2016/17) s'apunta que les situacions més conflictives és produeixen en les «entrades i eixides» dels centres educatius amb jóvens aliens al centre. En qualsevol cas, caldria mesurar, doncs, el rendiment del desplegament de polítiques educatives i normatives dirigides a la prevenció i resolució de conflictes en centres educatius. Per tant, el canvi d'horari no és un factor determinant en aquest assumpte.

En últim lloc, Conselleria, lluny de fer autocrítica i cenyir-se al terreny educatiu, l'any 2017 assumeix el canvi de jornada com una qüestió social. Però, tampoc aporta un avanç social. En efecte, aquest canvi només ha anat en detriment del contacte de les famílies amb el centre i de la seua participació en els esdeveniments de la vida escolar dels seus fills i filles, ja que qualsevol activitat es concentra en horari de matí. En definitiva, tot això condueix a un evident qüestionament d'aquesta modalitat de jornada. No obstant això, sembla que l'Administració vol resoldre amb pròrroga automàtica allò que amb tant de cinisme ha subratllat: la jornada intensiva té un caràcter experimental, s'avaluarà i es revisarà.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook