Ara fa dos anys, segons puc encara llegir en la web de l'Ajuntament d'Alacant, celebràvem la I Plaça del Llibre. Es presentava com «una gran festa del llibre en valencià». I així ho va ser, perquè diverses institucions públiques i privades -des del mateix Ajuntament, la Universitat d'Alacant, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació pel Llibre i la Lectura, l'IAC Juan Gil-Albert, llibreters, escriptors, entre altres- ens havíem unit per fer realitat un somni. El llibre en valencià, per a totes les edats i tots els gèneres prengueren el carrer, millor dit, la plaça de l'Ajuntament. Ben cert que l'any següent, el 2017, tot es va traslladar a la plaça del Port, atés que la pista de gel que s'instal·lava abans de Nadal ocupava l'altre espai.

Un divendres de vesprada, el dia 17 de novembre de 2016, vaig presentar una novel·la juvenil amb la inestimable companyia de l'escriptora i amiga, alcoiana també, Isabel-Clara Simó. Parlàvem d'Alacant com a espai literari davant d'un públic nombrós de diversa procedència, xiquetes i xiquets, lectores i lectors, amigues i amics. I Isabel-Clara deia: «quin orgull que a la ciutat d'Alacant feu això!». Perquè la meua novel·la, El retorn dels llops marins, estava ambientada a l'illa de Tabarca; una joia que tenim la gent d'aquesta terra i que no sempre sabem assaborir. Misteris sense resoldre, fantasies meravelloses amb la reaparició de les foques monges -anomenades llops marins- que em va servir per treballar per primera vegada en el gènere de la narrativa per als més joves. Per aquell motiu, la periodista del diari INFORMACIÓN África Prado escrivia «es una novela de corte clásico de aventuras al que se suma cierto discurso ecologista y de protección de la naturaleza con el fin último de fomentar la lectura entre los jóvenes».

El misteri de la meua illa de ficció s'acaba de desevetlar en la pròpia ciutat d'Alacant. Ja feia uns mesos, des d'abans de l'estiu, que demanava per la III Plaça del Llibre d'Alacant. Ningú en sabia res. El dimecres, l'alcalde de la ciutat ha comunicat -segons he pogut llegir en el diari INFORMACIÓN- que descarta la seua organització en tant que «sólo ha servido para beneficiar a sectores nacionalistas próximos a esta coalición (Compromís, es refereix), e incluso favorables al independentismo». El senyor Barcala ofereix la curiosa alternativa següent: «La promoción del libro en valenciano es asumible en una feria del libro en el que comparta espacio con la promoción del libro en castellano». Misteri resolt. El poder polític, sense cap tipus d'assessorament ni contrastació d'informació, pren una resolució. Com sempre, el pretext dels diners que costava l'activitat: 14.732 ?. Sort que no afegia el que altres institucions costejaven, perquè la quantitat haguera vist que era major. La cultura, la literatura, senyors lectors, costa diners: quin descobriment! I els avantatges de tenir una població més culta? Més llegida? Difícil de contestar i de quantificar, sense dubte. Amigues i amics, n'estic fart, d'escoltar aquest discurs...

La Plaça del Llibre era un punt de trobada d'escriptors i de lectors en valencià, paral·lel a la Fira del Llibre que també té la ciutat i on no sempre és fàcil visibilitzar la literatura de la nostra terra. És ben sabut que les grans editorials sempre aposten per les seues figures més conegudes als mitjans de comunicació per a prendre un protagonisme en les fires del llibre que tenim en tot el país. No és només una qüestió de llengua. La gràcia de la Plaça del Llibre és que era una festa per a fomentar la difusió d'una literatura més pròxima i en valencià. En cap moment es va plantejar com un substitut de l'altra Fira del Llibre. Ciutats veïnes com ara València fan compatibles les dues. Perquè dedicar només uns dies a l'any per activitats literàries a Alacant no és suficient, senyor alcalde. En podem dedicar moltes més i cap d'elles substitueix les altres. L'altre dia, sense anar més lluny, vam poder compartir la lectura de diversos fragments del Tirant lo Blanch. I fets com aquestos ens fan pensar que vivim en una ciutat que estima la cultura, més enllà de la diversitat lingüística. Però avui la percepció que tinc és ben distinta...

Escoltar declaracions que marquen d'ideologitzada una activitat oberta a la ciutadania com la Plaça del Llibre m'indigna. Em fa avergonyir de la ciutat on he viscut quasi trenta anys i de la qual he heretat el meu segon cognom per via materna. Sóc una persona entusiasta, optimista, poc donada al victimisme. Crec en la col·laboració ferma entre les institucions, les persones. Cal ser possibilista en una societat on el veritable problema en l'educació i en la cultura és que cada vegada llegim menys. Dóna igual en quina llengua! La justificació oferida per a cancel·lar l'activitat sobre el seu ús ideològic em sembla demencial -disculpeu-me l'adjectivació-. I plantejar en la nostra ciutat la deriva independentista d'una festa del llibre em deixa bocabadat, per no plantejar altres epítets. Potser aquest era el misteri que els protagonistes de la meua novel·la havien de descobrir. Ara és l'hora dels lectors: espere que en prenguen nota i que facen entendre als seus representants polítics que la literatura no és ideologia, sinó llibertat i gaudi. Un discurs vàlid per a tot el món. Quan llegim -si ens agrada- passarem un bon moment. Aquesta és la base real de la narrativa i, per extensió, de tota la literatura contemporània. Però amb el que he llegit, faig un últim prec a tots els polítics: podrien llegir una mica més, en la llengua que vulguen i en el gènere que els agrade. Així deixaran de ser patètics. Algú ho havia de dir, no? Serà per diners! Això ho pague jo! Com diria un actor ben conegut per molts dels lectors d'aquest article...