Hui 1 de novembre, festa de Tots els Sants, un any més l´Església ens convida a alçar la nostra mirada a Déu amb els ulls i amb el cor, per lloar-lo amb tots els sants.
Aquesta festa ens obri al Déu de les benaurances, que, paradoxalment, anomena feliços els pobres i no els rics, els qui ploren i no els qui riuen, els qui tenen fam i set de justícia i no els qui oprimeixen els desvalguts, els nets de cor i no els qui manipulen els altres, els humils i no els poderosos, els compassius i no els indiferents davant els sofriments dels altres, els pacificadors i no els qui tenen les mans tacades de sang, els qui estan de dol i no els qui estan de festa, els perseguits i no els perseguidors. És aquesta la lògica de l´Evangeli. I només els qui fan de les benaurances el seu camí, són els que deixen entrar Déu en la seua vida. I els qui arriben a la felicitat que naix de l´Evangeli.
La Constitució "Lumen gentium" i la "Sacrosanctum concilium" ens diuen que els sants estan "units als Apòstols i als màrtirs" (LG 50) i "ens encoratgen cap a l´eternitat" (LG 50). També ens són "exemples i llum per a la nostra vida" (LG 50), ja que "Déu es manifesta en ells" (LG 50). El Vaticà II ens recorda que els sants "són hòmens com nosaltres" (LG 50), al mateix temps que són també "imatges del Crist" (LG 50), "signes del Regne" (LG 50) i "testimonis de la veritat de l´Evangeli" (LG 50). Per això els "venerem per la seua exemplaritat" (LG 50), ja que "el seu culte ens uneix al Crist" (LG 50). I és "l´Esperit que ens posa en comunió amb els sants" (LG 50), que "canten i lloen Déu", alhora que "intercedeixen per nosaltres" (SC 104).
La litúrgia de la festa de Tots Sants ha de ser per a tots els cristians una oportunitat per percebre millor (i per descobrir encara més) la naturalesa profunda de la santedat que , com una llavor, ja hem rebut en el baptisme i que ha de créixer en nosaltres al llarg de la vida. I és que en ser batejats, en entrar a formar part de l´Església, el neòfit és santificat "en el nom del Senyor Jesucrist i per l´Esperit del nostre Déu" (1C 6:11).
Sant Bernat, en un sermó sobre aquesta festa, ens encoratja "al desig, perquè també en nosaltres se´ns manifeste Crist, que és la nostra vida", i així "ens manifestem nosaltres en ell, revestits de glòria".
La lectura de les benaurances en l´Evangeli de hui, és una crida a manifestar la nostra voluntat inconformista i decididament transformadora, davant la realitat que ens rodeja. I és que a l´Evangeli de les benaurances, Jesús ens crida a ser hòmens i dones actius, que davant situacions injustes, adopten actituds justes.
Hui celebrem la festa dels patriarques de l´Antic Testament, que van ser com la llavor de l´arbre de la fe. Dels profetes, que amb la seua paraula valenta anunciaren la llum enmig de les tenebres. Dels innocents que lloen Déu. Dels apòstols, testimonis de la veritat, sembradors de l´Evangeli i heralds de la Bona Nova del Regne. Dels màrtirs d´ahir i de hui, que, enmig dels turments i amb la seua mort, varen ser fidels a Crist i d´aquesta manera arribaren a la vida. De les verges consagrades a Déu, que amb un cor net s´han donat del tot a la causa del Regne. Dels monjos que en el combat quotidià han sembrat la pau i han compartit la pregària en el silenci dels monestirs. Dels doctors, que ensenyaren la virtut, la ciència i la saviesa.
Com diu el teòleg Xabier Pikaza a propòsit de les benaurances, "Jesús no va voler crucificar els hòmens, sinó baixar-los de la creu". Per això "l´Església ha de ser una escola de felicitat". Eixe ha de ser el missatge de la festa de Tots Sants. És així com poden dir feliços els qui estimen servint els altres. Els qui descobreixen en l´Eucaristia un misteri de fraternitat, de comunió i de vida. Els qui saben compartir el pa de l´altar i el pa de cada dia. Els qui saben estar al costat dels qui ploren, dels qui estan de dol i dels qui no troben consol, per infondre´ls esperança.
Hui celebrem la festa de tants i tants hòmens i dones anònims, que sense estar als altars, van viure amb generositat i alegria, amb esperança i amb pau i van saber transmetre l´amor i la misericòrdia de Déu a tots aquells amb qui van conviure. Hòmens i dones que ja han arribat a la plenitud de Déu i que intercedeixen pels qui encara caminem per aquest món.
