Benvolgut bisbe Jesús: el diumenge, 23 de setembre, va fer trenta-quatre anys que vaig entrar al monestir de Montserrat. Al llarg d'aquests anys he rebut molts grups per explicar-los què és el monaquisme, la història de Montserrat, la litúrgia i la pregària com a eix de la vida monàstica i cristiana o la formació d'aquesta muntanya.

El dissabte, 22 de setembre, vaig acollir un grup de valencians encapçalats per l'amic Alfons Llorens, amb gent de Crevillent i d'altres pobles del País Valencià. Algunes d'aquestes persones, amb tristesa, em comentaren la sensació d'orfandat que tenen quan a les seues parròquies se senten excloses, per la marginació del valencià. I és que la nostra llengua, després de més de cinquanta anys de la Constitució Sacrosanctum concilium, continua fora de la litúrgia.

Vostè ja sap que els cristians valencians, desgraciadament, només podem celebrar la nostra fe en castellà, malgrat que el valencià és la llengua pròpia del País Valencià, com diu l'Estatut d'Autonomia.

La Diòcesi d'Oriola-Alacant i les altres diòcesis valencianes germanes, és una terra que va de la mar a la muntanya, amb hòmens i dones de fe profunda i arrelada, i amb una estimació especial per Santa Maria, venerada a Elx amb l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a Alacant amb la del Remei, a Oriola amb la de Montserrat o a Mutxamel amb la de Loreto.

Aquest Bisbat d'Oriola-Alacant té la riquesa d'una llengua pròpia, la llengua d' Ausiàs March, de Jordi de Sant Jordi, de Sor Isabel de Villena i d' Enric Valor. Una llengua que parlen els cristians d'Elx i de Sant Vicent del Raspeig, de Crevillent, Monòver i Tàrbena, de Confrides, Xixona i Agost.

Els capellans i els bisbes sempre ens han explicat que Pentecostès és la festa de la universalitat de la fe i manifestació de la diversitat de llengües i de cultures que, des de el Vaticà II sobretot, l'Església assumeix i defensa.

Com a bisbe d'Oriola-Alacant (i valencianoparlant) vostè hauria de fer seua la llengua de Sant Vicent Ferrer que predicà en la nostra llengua, per afavorir així la presència del valencià a les parròquies, en la litúrgia, la catequesi, la predicació i a totes les celebracions. Així els cristians d'Alacant, Finestrat, Petrer, Novelda, L'Alguenya, Polop o Sant Joan d'Alacant, no se sentirien estranys a l'Església, que en utilitzar el valencià estaria anunciant l'Evangeli en la nostra cultura.

El valencià és una llengua que els cristians valencians volem que siga llengua de pregària, de predicació i d'anunci de l'Evangeli. Una llengua que haurien d'estudiar els seminaristes valencians a la Facultat de Teologia i als seminaris, per tal que després pogueren predicar i celebrar en valencià. Com també la web del bisbat d'Oriola-Alacant hauria d'introduir la nostra llengua.

Per tal que els valencians no ens trobem orfes al si de la nostra Església, s'haurien de publicar els textos litúrgics en valencià (preparats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) i que, dissortadament, com deia el bon bisbe Rafael Sanus, «dormen des de fa anys a algun calaix del bisbat de València». I això que molts capellans valencians vàrem signar unes cartes demanant la publicació del Missal en valencià. Cal recordar, bisbe Jesús, que en acabar el Concili, més de 20000 valencians que van signar un manifest, demanaven el valencià a l'Església, cosa que encara estem esperant. I és que la nostra llengua, com escrivia en una carta Vicent Miquel i Diego, sempre ha trobat l'oposició de la jerarquia.

El Plan Diocesano de Evangelización, promogut pel Bisbat d'Oriola-Alacant, en l'apartat de les accions a l'àmbit diocesà, en la resolució número 12 demana «conocer el estilo evangelizador de San Vicente Ferrer», ja que estem celebrant els 600 anys de la mort del nostre sant més insigne. El P. Vicente Botella en la seua ponència en aquest Plan Diocesano, afirma que «la inculturación es la meta de toda buena evangelización». Per tant, si la inculturació és la meta d'una bona evangelització, ¿per què l'Església d'Oriola-Alacant no evangelitza en valencià? El pare Botella, molt encertadament, ens recorda en la seua ponència, que Sant Vicent Ferrer «predicava siempre en su lengua materna», és a dir en valencià. ¿I per què l'Església d'Oriola-Alacant no utilitza (ni en la seua web) la nostra llengua?

El rebuig de la jerarquia al valencià, fa que molts cristians valencians, com els que vingueren a Montserrat fa uns dies, es troben orfes a l'Església. Per això cal que vostè, bisbe Jesús, amb els altres bisbes valencians, vaja introduint la nostra llengua a la litúrgia, com el capellà valencià Alexandre Alapont, que a l'Àfrica va traduir al nàmbya la Bíblia i el missal. Així els cristians valencians no ens sentiríem forasters o orfes a la nostra Església.