La rosseta és una de les meravelles que podem observar al Parc Natural del Fondo. Un ocell migratori que arriba al parc al final de l'hivern, procedent del Magrib; ací s'aparella, es reprodueix i, al final de l'estiu, marxa cap al sud. És un ànec molt bonic que es troba en greu perill d'extinció, degut a la forta pressió humana que suporta a tots els territoris on viu. Un àrea que s'esten per la regió mediterrània i l'Àfrica Occidental i per l'Àsia Central i Sud-Occidental. A l'Europa Occidental se localitza fonamentalment a les Marismas del Guadalquivir i al Fondo.
En el context europeu, el PN del Fondo és un espai clau per a la recuperació de l'espècie. Alguns anys ha estat el principal lloc de nidificació a tot Europa; però el nombre de parelles reproductores varia notablement d'uns anys a altres. La importància del Fondo radica en el fet de que quan la població de rosseta és abundant ací, el nostre parc constitueix un centre d'expansió de l'espècie cap a altres marjals litorals properes com el Fondet d'Amorós, les Salines de Santa Pola, el pantà d'Elx, el Clot de Galvany o l'Albufera d'Aigua Amarga; o més llunyanes, com les marjals de Pego-Oliva, L'Albufera o la Marjal dels Moros; on també es reprodueix. Tanmateix quan es redueix la població al Fondo, desapareix com a reproductor en la majoria de les marjals citades.
Les causes de les fluctuacions en el nombre de parelles que arriben a nidificar i a traure endavant una nova generació, cal buscar-les -fonamentalment- en relació a la quantitat i la qualitat de l'aigua disponible; i amb les possibles aparicions de brots de botulisme. Estes causes van des dels episodis de sequera, al maneig dels nivells hídrics dels embassaments de rec que formen part del parc. A més d'això, al ser una espècie migratòria, la població nidificant també se veu influïda per la major o menor arribada d'ocells a la primavera; fet que no sembla estar condicionat per la disponibilitat o la qualitat de l'hàbitat en eixe moment.
Per tot plegat, fa uns anys, els serveis de medi ambient de la Generalitat, varen posar un marxa una sèrie de mesures per a tractar d'afavorir la recuperació de l'espècie. Estes mesures se poden agrupar en tres tipus. D'una banda, mesures encaminades a aconseguir un millor coneixement de les poblacions de rosseta a casa nostra. Això inclou, mesures com la realització de censos freqüents per a seguir les fluctuacions en el nombre d'individus, el marcatge d'exemplars i la instal·lació d'emissors de seguiment via satèl·lit, per estudiar els moviments y determinar les necessitats d'hàbitat.
D'altra banda, la cria d'exemplars en captivitat i la millora de l'hàbitat. Els anys que hi ha major nombre de nius, s'arrepleguen alguns ous que després s'incuben i es crien en instal·lacions adients. D'esta manera s'ha aconseguit una població reproductora que abasteix d'exemplars que posteriorment s'alliberen a la natura en el moment i les condicions oportunes. En quant a la millora de l'hàbitat, s'han introduït controls en els nivells hídrics dels embassaments de Riegos de Levante i s'han restaurat i s'han posat a punt algunes llacunes perifèriques per a facilitar la nidificació. Cal destacar també, els esforços que s'estan realitzant per eliminar la presència de la carpa; que és una espècie invasora que està causant danys importants, i molt evidents, a pràcticament tot el parc; i que sovint és responsable de l'aparició dels temibles brots de botulisme.
La rosseta però, no és l'únic ocell en perill d'extinció i amb programes de recuperació que podem observar al Fondo. Cal citar també els casos de l'ànec cap blanc, la fotja banyuda, o el xauet mostatxut. Hem d'alegrar-nos, per tant, de tindre tan a la vora, una marjal de primera línea en el context internacional i intercontinental, on podem gaudir de la natura i comprendre una mica millor el món on vivim. Un lloc on podem comprendre també, de primera ma, la necessitat de la lluita diària i constant per no perdre el que tenim; i, si fos possible, millorar-ho. El Parc Natural del Fondo és nostre. Coneguem-lo, gaudim-ne i impliquem-nos en la seua conservació.
