Els monjos sempre hem estat hòmens amants de les lletres i atents a la cultura. Els escriptoris on, a l'edat Mitjana es copiaven els llibres i també l'interès per transmetre l'art i la ciència, han estat una constant dels monestirs. Els d'ahir i també els de hui. Quan els benedictins i els cistercencs fundaven nous cenobis, portaven la fe, el treball i la cultura a aquells llocs on construïen un nou monestir. És el que sempre s'ha identificat com la triple missió dels monjos: la creu, el forcat i el llibre. Per això Montserrat ha estat un espai on l'espiritualitat i la natura, s'han unit harmoniosament amb la cultura. I on els monjos, al llarg dels segles, han cultivat l'amor a la investigació i a l'estudi. Així hi ha hagut grans especialistes en Bíblia, Litúrgia, Teologia, Música, Filosofia, Història, Llengua i Literatura o Arqueologia.

Un d'aquests monjos, historiador i filòleg és el P. Josep Massot, que per la seua erudició, hui dia 13, a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, rebrà la Medalla d'Honor 2018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives, que agrupa 22 universitats.

Savi i erudit, treballador incansable i compromès en la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, Josep Massot va nàixer a Palma de Mallorca el 1941 i va entrar al monestir de Montserrat el 1963. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va fer la professió monàstica el 1964 i va ser ordenat prevere el 1971, any en que fou nomenat director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Durant molts anys va ser també director de la revista Studia monastica, i actualment dirigeix les revistes Serra d'Or i Randa. Ha estat secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, al qual pertany des del 1999, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat d'Onomàstica i de la Societat Verdaguer.

Aquest monjo filòleg, historiador i investigador de la nostra cultura, ha publicat desenes de llibres i centenars d'articles sobre el Cançoner, la llengua, la guerra civil o l'Església Catalana i ha estat guardonat amb el premi Francesc de B Moll, de l'Obra Cultural Balear (pel conjunt de la seua obra) i el premi Manuel Sanchis Guarner. També ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya per la recuperació i edició de l'Obra del Cançoner Popular, així com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or del Consell Insular de Mallorca. A més, el 1995 va rebre el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, el 2016 per la Universitat de València i el 2012 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

A Montserrat, de 1987 a 1991, vaig tindre el goig de treballar amb el P. Massot, un home extremadament atent, amable i delicat en el tracte, en les Publicacions de l'Abadia. El P. Massot, un treballador infatigable, té les sis taules que hi ha al seu despatx, plenes de llibres, carpetes, o fulls de galerades per corregir.

El seu sentit de l'humor i la seua fina ironia, així com la seua capacitat intel·lectual, fan que les converses amb el P. Massot siguen molt enriquidores. El 2001 el P. Massot va tindre un especial interès en editar el llibre: D'un País que anem fent, miscel·lània en homenatge a mon pare i va ser ell mateix qui volgué presentar aquest llibre a l'Alcúdia, el novembre d'aquell mateix any. El P. Massot creu que cal «treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama de la llengua a les Illes i al País Valencià». És també al País Valencià, on el P. Josep Massot ha col·laborat freqüentment amb conferències o jornades d'estudis. Una bona prova del seu afecte pel nostre País, són els llibres de la col·lecció «Sanchis Guarner», de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Per això hui a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, el P. Josep Massot rebrà, ben merescudament, aquesta Medalla d'Honor 2018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives, en reconeixement a la seua tasca a favor de la cultura.