10 de junio de 2018
10.06.2018

Extrems

Tots podríem aportar algun exemple de la nostra vida en què ens ha sorprés un fet inesperat i extrem. Igualment, podem citar casos externs a nosaltres que exemplifiquen situacions fora mida

10.06.2018 | 01:10
Extrems

Els valors -o els fets- extrems són els més impactants, com ara un terratrèmol de gran magnitud; per això moltes novel·les posen un cadàver en el primer paràgraf. A més, com que són poc freqüents, ens agafen desprevinguts; però, quan ocorren, poden esborrar tot un llarg període de normalitat. La manera en què pensem el futur, es diu, ignora les contingències extremes. B. Russell qüestionà el mètode inductiu, és a dir, aquell que, en observar la repetició d'un fenomen -o una tendència-, ens porta a afirmar que tornarà a ocórrer. L'ésser humà aplica la inducció quan posa el pensament en automàtic. El matemàtic i filòsof citat, amic de mirar-se les coses des de diferents punts de vista, donà un exemple molt gràfic per a qüestionar el mètode inductiu, exemple que ha sigut repetit en versió original o a través de variants per diversos autors. Russell plantejà el següent: un pollastre és alimentat pel granger de forma generosa tots els dies a la mateixa hora, després d'un temps i a partir de l'experiència, l'animal projecta cap al futur la continuïtat de la vida regalada que té; un dia però, el granger mata l?au i la cuina. Heus ací un valor extrem imprevist (per al pollastre), a més, de conseqüències fatals per a l'animal de ploma.

Tots podríem aportar algun exemple de la nostra vida en què ens ha sorprés un fet inesperat i extrem. Igualment, podem citar casos externs a nosaltres que exemplifiquen situacions fora mida. Us ajude a trobar-ne amb una pregunta: quin és el partit polític d'Espanya que ha produït, amb diferència, la major quantitat d'imputats/condemnats? La resposta, òbvia per demés, ens llança a un extrem de la comptabilitat, lluny de la resta, i, precisament per això, sorprenent per a les persones honestes. Però, vigilem de no aplicar el mètode inductiu. Quan diem: «tots són iguals», ho estem fent, però és un error lògic segons Russell. Un altre exemple, que recorda molt el desenllaç dramàtic del pollastre, són les crisis econòmiques; en rigor, tot i la quantitat «d'experts financers» no n'han prevista mai cap ni una, de crisi econòmica, almenys fins on tinc llegit. En el que sembla que coincideixen és en la cara de sorpresa quan ocorre la crisi -com la del pollastre quan veu el granger apropar-se amb el ganivet-. Quan es mira cap arrere, ix una colla «d'experts» a donar explicacions profundes del bac! Sí? Digues quan ocorrerà la pròxima crisi econòmica. Fa tres anys vaig llegir un autor de nomenada que predeia que es produiria el 2017, aquest any ja ha passat. El matemàtic N. Taleb, sever en la manera de dir, afirma que: «Som ostensiblement arrogants en allò que creem saber, tenim una tendència innata a pensar que sabem un poc més del que realment sabem» i això ens fa atrevits, tant com per a predir el futur i, a més, sense daltabaixos.

Tenim vertadera obsessió de fer prediccions, la incertesa del demà ens crea inquietud. Per fer aquests pronòstics apliquem el mètode inductiu a l'engròs i, en general, descartem l'ocurrència de fenòmens extrems que pogueren afectar-nos. Segurament hauràs sentit a parlar, o fins i tots has fet servir l'expressió: «Estar en ratxa» (positiva o negativa). Doncs bé, aquest és un altre exemple quotidià d'aplicació, erroni, del mètode inductiu, llances una moneda quatre vegades i traus quatre cares, diràs que estàs en ratxa, però la probabilitat del cinquè llançament continua estant repartit a parts iguals per a la cara i la creu. La «ratxa» és psicològica no matemàtica. També estan, però, els catastrofistes, és a dir, aquells que, per a doblegar la teua independència de pensament, dibuixen un futur negre. Aquest és el terreny adobat per a endevinadors, religions diverses, líders salvadors, venedors d'alarmes i aprofitats en general.

Les parelles es casen perquè projecten cap al futur -inducció- allò viscut fins al moment de la boda, en absolut pensen que l?any passat el nombre de dissolucions de matrimonis va ser del 60% respecte del nombre de matrimonis formalitzats el mateix any; els lladres roben confiats que mai no els enxamparan, projecten cap al futur el temps d'impunitat que viuen fins que la UCO, per exemple, toca a la porta. Els fenòmens extrems són improbables però ocorren, saber-nos ignorants sobre el futur ens ha de fer prudents. Quan un governant et parla de les bondats de passar (regalar) a gestió privada bens públics i serveis i damunt, t'insistiran, a cost zero, vigila de no ser enlluernat com un xiquet per unes quantes infografies. Com a antídot, per a no caure en la hipnosi, és oportú representar-te una situació extrema: «El Bigotes» quan diu allò de «atizar mandanga». La presumpció d'innocència és un gran pas de les societats avançades, però estar amb la mosca darrere de l?orella també ho és; el cas extrem dels últims vint anys d'experiència valenciana inevitablement ens han deixat escamats. Però, quan se't posa definitivament cara de pollastre de Russell és quan algú s'ofereix a revitalitzar la teua ciutat a canvi de no res.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine