Un eclipsi total de sol és l'ocultació d'aquest quan s'interposa la lluna en la línia que uneix el sol i la Terra. En produir-se, la llum ambiental és, aproximadament, equivalent al d'una nit de lluna plena i un termòmetre en la superfície del terra pot enregistrar un descens d'uns deu graus durant la totalitat. L'aviram s'arreplega com si s'apropara la nit. El dilluns 28 de maig de 1900, els habitants que es trobaven en la línia imaginària que va de la ciutat portuguesa d'Ovar a la costa d'Algèria i passa pel Baix Vinalopó pogueren observar un eclipsi total de sol. En particular, Elx i Santa Pola, gràcies a les recomanacions del valencià J. Landerer (amb un carrer dedicat, que honora el seu treball), foren els llocs on diverses comissions d'astrònoms instal·laren els equipaments. Elx acollí la comissió de l'observatori de San Fernando i d'universitats i observatoris de França; a Santa Pola es desplaçaren els equips d'Anglaterra i Escòcia. La premsa de l'època es féu ressò del succés i deixà testimoni per escrit. L'arxiver i historiador P. Ibarra, conscient d'estar presenciant un fet extraordinari, tant astronòmic com social, elaborà un lligall (425 p.), en el qual arreplegà estudis dels observatoris, notícies dels periòdics, memòries dels astrònoms, etc., i el remeté a la Biblioteca Nacional. El llibre de visites de l'Hort del Cura amb les poesies improvisades de T. Llorente, les signatures dels visitants il·lustres i la postal adjunta són testimoni també de l'eclipsi de 1900 a Elx.

A més dels científics que completaven les diferents comissions, Elx tingué un visitant il·lustre, el campió de la divulgació científica de l'època: C. Flammarion. Aquest mantingué un culte a les possibilitats de progrés social que oferia la ciència i la tecnologia, actitud pròpia de la seua època, molt en particular abans de l'esclat de la I Guerra Mundial, i, aquest progrés, per a ell, passava per la difusió de les ciències. L'eclipsi de 1900 ha quedat lligat, a Elx, a Flammarion, ciutat que li dedica un carrer. Sabem que aquest divulgador vingué més com a turista i reporter de la Revista general de les ciències, que a treballar com a membre de cap comissió científica. Les autoritats locals el van rebre com correspon a una estrella (terrestre) de nomenada i, en conseqüència, fou objecte de tot tipus d'afalacs i àpats abundosos només posar el peu a la península. L'alcalde, S . Canales Múrtula, l'acomodà en la seua finca, «La Nueva», juntament amb la comissió dirigida pel comte A. de la Baume-Pluvinel, un francés aquest amb una gran fortuna, una part de la qual destina a adquirir material capdavanter per a l'observació astronòmica. En un eclipsi total se'n parla de quatre contactes: l'instant en què el disc de la lluna toca, en aparença, per primera vegada el del sol, el segon quan aquest s'oculta completament, el tercer quan se separen per primera vegada i l'últim quan definitivament s'allunyen tots dos discos. Doncs bé, el senyor alcalde decidí que anunciaria urbi et orbi aquests contactes des de les seues propietats, i ho féu de la manera més valenciana possible: manà disparar «una potent bomba» a cada instant.

Els eclipsis mobilitzaven molts astrònoms perquè, aleshores, era l'únic moment en què es podia observar i analitzar la llum de la corona, ja que la lluna ocultava l'enlluernador disc solar; així mateix es comparaven els càlculs que l'astronomia de posició havia fet sobre els instants d'ocurrència de l'eclipsi. Malgrat els grans avanços en el coneixement del sol des de 1900, els astrònoms ens recorden que queden molts interrogants per contestar (veure, per exemple, l'entrevista a Valentín Martínez, INFORMACIÓN 15/04/18). Quant durà la totalitat de l'eclipsi de 1900? Arrodonint: 1 minut i 20 s. Potser et preguntes si podrem (i quan) observar des de la nostra comarca un eclipsi total de sol. Fins a 2050 només tenim en l'horitzó dos eclipsis parcials importants -amb el disc del sol tapat en més del 93%-: un el 12 d'agost de 2026 i l'altre el 2 del mateix mes de l'any següent. El primer tindrà una durada semblant al de 1900, però la del següent és tres vegades major. Si volem observar la totalitat en aquests eclipsis caldrà, per al primer, desplaçar-se a Castelló i, per al segon, a Algesires. Pots estar segur que, quan arribe el moment, es mobilitzarà molta gent, no només interessats en l'astronomia, sinó públic en general; és un fenomen profundament impactant, tant ara com ho va ser fa 118 anys. Si fóra el 1900, la comarca estaria bullint d'expectació perquè, per a demà dilluns 28 de maig a les tres de la vesprada, els astrònoms havien predit un eclipsi total de sol: veuríem els científics preocupats mirant el cel perquè un núvol inoportú no els arruïne el treball de preparació de molts mesos; els supersticiosos atemorits perquè associaven un eclipsi a mal auguri; per a la majoria, però, una festa propiciada per un fenomen extraordinari de la natura.