Atzar

Hi ha disciplines com ara la Matemàtica, la Biologia i la Física, que tenen normalitzada la incorporació de l'atzar al cos de coneixement respectiu. La primera el dota de formalisme, la segona el contempla lligat a l'evolució i per a la física fonamental (amb la resistència d' A. Einstein) no és un recurs per a explicar fenòmens inabastables, sinó que considera l'atzar intrínsec a la natura. «Només ací actua l'atzar?», ens preguntem. Vegem que no.

El 2011 es publica un treball signat per tres investigadors d'universitats d'Israel i d'Estats Units («Extraneous factors in judicial decisions») en el qual es plantegen contestar la pregunta: «¿Les sentències judicials estan basades solament en les lleis i els fets?». En primer lloc, els autors adverteixen que no estudien si les decisions judicials són influïdes per factors socials, psicològics o polítics (sembla obvia la resposta) sinó si el jutge ha fet un descans o no. Fan broma? Si també ets un descregut, captura l'article de la xarxa. Sorprén la conclusió: els investigadors han trobat que les sentències favorables dels jutges baixaven gradualment del 65% fins a quasi zero a mesura que s'apropava l'hora d'esmorzar i retornaven de forma abrupta al 65% després del descans. És a dir, que el jutge tinga la panxa buida o estiga esgotat apropa la decisió més a la condemna que no a l'absolució. I l'atzar pot decidir l'hora d'inici del judici!

El professor M. Ors en «Un señor de Palencia» (INFORMACIÓN 26/03/18) ens resumia l'afer de fitar el terme de Santa Pola després de segregar-lo d'Elx. S'hi diu que el governador civil, que nomenà l'alcalde d'Elx, de repent es gira en favor de Santa Pola, i l'historiador es pregunta: «Què hi hagué a canvi?». Potser intervingué l'atzar: en forma de trobada entre el governador i determinada persona o un sopar ben proveït o... «Alguna cosa a canvi». Potser, a causa del pes que representa l'atzar, la història és incapaç de fer cap predicció sobre el futur, per molt que s'aboque al passat per entendre'l: des del present fins a una data del futur es pot arribar per infinits camins. El treball de l'historiador és molt difícil perquè, per a uns resultats determinats, li exigim que fixe les causes. Aquestes però, en part, mai no es mostraran, perquè constitueixen un cúmul aleatori de circumstàncies. Un altre exemple, que evidencia aquesta dificultat. L'associació Àgora posà en coneixement del president executiu de la Junta Rectora del Patronat del Misteri els informes negatius de trànsit pel carrer Major de la Villa, si s'executaven les obres del nou Mercat; a més, es demanava informació dels anàlisis que, al respecte, fera la Junta Rectora, és a dir, la possible afecció al treball de la casa de La Festa, representacions, etc. La Junta Rectora del Patronat contestà: «Les qüestions que ens plantegen no són de la nostra competència». L'historiador del futur, amb aquests dos papers, supose, investigaria si realment és competent o no, estudiaria tota la documentació relacionada, el arbres genealògics, etc., però potser passaria per alt, o descobriria per atzar, algun detall que de segur té més importància en la presa de la decisió de la Junta Rectora, que tota la paperassa que ha reunit l'investigador. Assumptes com els referits més amunt generen un substrat de material que no aflora.

L'atzar el podem considerar el combustible de la intrahistòria, és a dir, d'allò que queda a l'ombra de la història. Els acords de corredors de parlament, de despatxos, de reservats de restaurants, la telefonada amb l'oferta d'última hora, etc., no tenen pàgina de transparència que arreplegue si, en una operació determinada, hi hagué «alguna cosa a canvi». De tant en tant, a la Fiscalia li toca la grossa i alça un cantó de l'estora i ens recorda la brutícia sobre la qual caminem (per a exemples, escriu «casos de corrupció» en el buscador).

Arribats ací, et pregunte: té cap influència sobre el que has llegit si et dic que L. Mlodinow, abans de guionista, és doctorà en física i ha sigut membre del claustre del Caltech i que l'article sobre les sentències judicials està avalat per D. Kahneman, premi Nobel d'Economia? Tindre, o trobar-se, una informació determinada forma part de l'atzar i condiciona la resposta que donem. Es transformarà la Corredora en un espai per a vianants en el temps previst? Es rehabilitarà el Mercat Central sense aparcament? D'ací al moment de tindre les respostes, paral·lelament als fets objectius, l'atzar continuarà fent contribucions aleatòries. No obstant això, quan tinguem la resposta, no faltarà qui diga que ell/a ja l'havia prevista, la resposta, però, nosaltres no ens el/la creurem perquè bé sabem que si es venen tots els números de la loteria a algú li tocarà el premi, no obstant això, no deixa de ser un joc d'atzar. Cal lluitar sense descans i honestament, però també, tindre sort, perquè fins i tot el caminar és aleatori.