Senyor Marzá: Diuen que l'experiència és la base de la ciència i a eixe dita m'acull per a permetre'm, des de la meua humilitat, suggerir-li, recomanar-li, quasi pregar-li que abans d'elaborar la nova llei lingüística que vosté pretén incorporar en el nou curs acadèmic després del seu decret suspés pel TSJ, tinga a bé escoltar tants mestres que, com jo, algo podem aportar.

En un món globalitzat com el nostre, el coneixement i domini (que no és el mateix) de l'anglés es fa indispensable. El valencià, encara que no té la mateixa funcionalitat, és el màxim referent lingüístic de la nostra terra constituint un ric patrimoni cultural que hem de conservar i cuidar com un tresor. Crec que tots els agents implicats en l'educació compartixen esta visió i això ens porta a la necessitat d'implantar un model adequat, racional i pedagògic que abast estos objectius; però no hem de continuar imposant decrets polítics, immediats i sense consens que només ocasionen frustració i enoig continus pels successius governs aconseguint burocràcia estèril per als mestres, marejos per als alumnes i desorientació per a les famílies.

Per això, deixe'm que li suggerisca una implantació més racional del plurilingüisme en cinc passos: En primer lloc, creació d'una mesa sectorial d'educació amb professionals que elaboren un decret tècnic durader i de consens. En segon lloc, incidir en una preparació adequada en les escoles de formació del professorat; els estudiants de magisteri han d'acreditar una competència màxima en anglés i valencià. Tercer, potenciar les llengües en l'etapa infantil, l'edat més propícia per a l'adquisició dels idiomes, amb professionals que tinguen acreditada competència lingüística i amb una exposició efectiva diària a les 3 llengües de forma proporcional. Quart: Creació de dos línies reals, una en castellà i una altra en valencià amb eixes llengües com vehiculares i que responga a la lliure elecció de les famílies, potenciant la segona llengua oficial en cada línia i augmentant les hores d'anglés convertint-la en una assignatura troncal. Quint, de forma molt progressiva i quan els alumnes hagen estat exposats des d'infantil a un model d'immersió lingüística, implementar una exposició real en anglés en assignatures menys tècniques, com artístiques, valors o educació física deixant que les àrees troncals les estudien en la seua pròpia llengua garantint una adquisició correcta de continguts bàsics de primària i evitant que isquen xiquets de les nostres escoles sense haver escoltat la paraula «hígado» o sense saber el que és una «sierra».

Tot açò requerix paciència, inversions i esforços per a assentar una base. Cap projecte positiu escolar pot ser immediat ni pretendre aconseguir resultats dins d'una legislatura; este ha sigut el mal endèmic de l'educació a Espanya, els successius governs han presumit d'una educació de qualitat amb lleis unilaterals, immediates i sense consens pedagògic. Des de aquesta tribuna advoquem per que totes les formacions polítiques assumisquen un pacte educatiu general i durador basat en qüestions pedagògiques, buscant resultats a llarg termini i pensant sempre en els subjectes receptius d'estes polítiques: els xiquets.