El pròxim any farà un segle que l'Ajuntament d'Elx, essent alcalde Tomás Alonso Blasco, crea les Acadèmies Municipals de Dibuix, Pintura i Música. La història d'aquestes institucions locals i públiques està pendent d'escriure's. El paper que jugaren, si més no durant les primeres etapes d'existència, de segur que va ser fonamental per a donar resposta als joves que mostraven interés per les arts plàstiques i la música. Permeté posar a l'abast de tota la població (era gratuïta l'assistència), i així es declara a l'acta fundacional corresponent del consell municipal: un espai, un professorat i el material necessari. Hem de recordar que la part de música, a més de les classes que impartia als estudiants, tenia associada la Banda Municipal.
Les dues acadèmies, la de Dibuix i Pintura i la de Música, compartiren les dependències del mateix habitatge: la casa número 4 de la plaça de la Mercé, fins que, el 1941, l'Acadèmia Municipal de Música es trasllada a la plaça María Guerrero (ara plaça de l'Espart). Totes dues institucions tingueren molt bona acollida, si més no fins que comença a generalitzar-se el batxillerat i apareixen altres ofertes a la ciutat (Escola de l'Hort del Xocolater, Universitat Popular, etc.). Durant la primera etapa de l'Acadèmia de Dibuix i Pintura, aquesta segona expressió, és a dir, la pintura, està quasi absent, el dibuix ocupa tota l'activitat de l'estudiant: inici, del natural i esfumat, llegim en els documents de l'època. Possiblement, el col·lapse fou conseqüència de l'estancament metodològic sumat al baf de pensament únic de postguerra.
Mariano Antón Serra (1857-1932) fou el primer director de l'Acadèmia de Dibuix, hi estigué tot sol des de la creació del centre educatiu municipal fins a la mort. Un any abans, per malaltia d'aquest, s'incorpora Ildefonso Cañizares Penalva (1890-1972), per a substituir-lo. Durant la II República les acadèmies reberen un impuls en forma d'augment del nombre de professors, la de Dibuix i Pintura, per exemple, passa d'un professor a tindre'n tres, s'introdueixen canvis en els continguts impartits i es produeix un augment en la partida del pressupost assignada (no obstant això, durant els anys 1934 i 1935, quan governa la dreta el consistori, amb una comissió gestora imposada pel governador, torna a rebaixar-se la dotació per a material de l'Acadèmia de Dibuix).
L'Acadèmia de Dibuix i Pintura ha tingut, des dels inicis, xics i xiques en les aules, i, -igual que l'Acadèmia de Música amb la seua Banda Municipal- forma part de la història de la ciutat, com també el primer director i professor, Mariano Antón (en la revista Festa d'Elx de 2004, podeu llegir una extensa biografia escrita per Tina Pastor). L'any següent a produir-se el traspàs del pintor i violinista elxà, la societat cultura «Blanco y Negro», on havia sigut responsable de la secció de pintura i professor de dibuix, s'adreça a l'alcalde, Manuel Rodríguez Martínez, per a sol·licitar que es done el nom del professor a un espai urbà i, a més, s'autoritze que, per subscripció popular, es pague una escultura del pintor i es col·loque en un jardí públic. La corporació municipal aprova canviar el nom de la plaça de la Mercé per la de Mariano Antón, ja que era el lloc cap a on mirava l'Acadèmia i a on el professor havia impartit classe; quant a l'escultura, obra de José Alcaraz Parra (1898-1982) -el mateix autor de la reproducció el 1930 de la Dama d'Elx de la Glorieta i de la placa de carrer en honor a Antoni Sansano Fenoll-, l'Ajuntament també aprovà instal·lar-la-hi, i, a més, assumí una part del cost del monument perquè la subscripció popular no va ser suficient per a pagar l'import total. No voldria insistir a posar el dit a la nafra, però la veritat millor no ocultar-la: la comissió gestora referida es planteja, a final de desembre de 1934, utilitzar la plaça de Mariano Antón com a solar per a alçar un edifici de nova planta per a correus i telègrafs (sense aparcament subterrani tot s'ha de dir), per sort no s'executà. Totes les sensibilitats no són iguals.
No perdem el temps buscant l'home i la dona perfecta de la història de la ciutat (des de la imperfecció del present) per a decidir-nos a retre'ls homenatge; sense que calga elevar-los a la santedat, valorem la dedicació d'aquells que, en unes condicions molt precàries, posaren tot el seu cor a fer un treball digne i es lliuraren a elevar el nivell cultural i de formació de la joventut del seu temps. Pensar en context no és fàcil, però cal fer l'esforç per a ser justos.
Ara la petició-reivindicació: a la plaça de la Mercé (plaça Mariano Antón durant la II República) hi ha un pedestal coronat per un bust que recorda el primer professor i director de l'Acadèmia Municipal de Dibuix i Pintura, el monument al qual ens hem referit. Aquest monument, com es pot comprovar, està deteriorat a la base. Estaria bé que, ja que és patrimoni de la ciutat, l'Ajuntament el restaure, i millore la conservació (una placa amb un codi QR contribuiria al coneixement). Aquesta restauració i, per exemple, una exposició de pintura com cal de l'època de l'honorat i recordat (o deixebles de l'Acadèmia) podria ser una manera de commemorar els 100 any de la creació de les Acadèmies Municipals de Dibuix, Pintura i Música d'Elx i, en particular, l'interés de la ciutat per aquestes manifestacions artístiques.
