Ara fa uns dies, alguns representants del govern municipal informaven de les obres que tenen previst executar en la Corredora abans que acabe l'any, per a transformar-la en un espai per a vianants. Com a usuari habitual (caminant) del carrer i reivindicador ancestral d'aquesta actuació, juntament amb altres col·lectius de la ciutat, celebre la decisió. Igualment he clamat, i tampoc sóc l'únic, per a la ciutat (per a tota ella), un pla de mobilitat modern, ambiciós i de futur que es dissenye amb el supòsit de col·locar les persones primer i els vehicles en l'últim lloc. Aquesta part, però, està per fer. Permeteu-me que repasse alguns antecedents relacionats amb la Corredora i la transformació de carrers en espais lliures de cotxes. Avance, per a situar-nos en el temps, que l'alcalde i el regidor d'Urbanisme que ho tractaren per primera vegada ja han fet el traspàs i la regidora de Mobilitat actual encara no havia nascut.
Un estudi encarregat per l'Ajuntament d'Elx (PSOE) a Mario Gaviria, fet públic al març de 1981, evidenciava l'abús que es feia a la nostra ciutat del vehicle privat i l'escàs ús del transport públic; en l'estudi, en comparar Elx amb poblacions de característiques semblants, sempre eixíem guanyant en renúncia al transport col·lectiu i en preferència pel cotxe privat per a fer desplaçaments urbans. Aquest estudi, de temps tan primerencs de la democràcia, recomanava expulsar els vehicles a motor a les afores del nucli urbà. Han transcorregut 37 anys d'aquella diagnosi. A quin calaix anà a parar? Falta de convicció per part dels polítics?
Just un any després, la Comissió d'Urbanisme aprovà sol·licitar un estudi, amb caràcter d'urgència, als tècnics municipals de trànsit per a transformar en espai per a vianants el centre urbà. El titular del diari (17/03/1982) arreplega la valentia dels governants municipals d'aleshores: «Primer paso del Ayuntamiento para peatonalizar el centro de la ciudad». Notem que parlaven d'estudis globals o que afectaven a un paquet gran d'espai urbà, en concret s'hi parla de «zona peatonal de Traspalacio, Santa María, zona Ayuntamiento, Mercado Central ?salvo servicio de carga y descarga?, etc. La Corredora quedaría cortada al tráfico en determinados días». Més avant es diu que la Corredora s'inclourà, «en la peatonalización», quan estiga ultimada l'alternativa per a desviar el trànsit per l'exterior: l'avinguda de la Llibertat. És a dir, la Corredora també es transformaria en espai per a vianants. Això fou dit fa 36 anys.
En la campanya electoral de 1995, el candidat del PP a l'alcaldia, acompanyat del també candidat a presidir la Generalitat, presentà el programa electoral municipal. El diari INFORMACIÓN (28/04/1995) arreplega de l'eufòric candidat la promesa següent: «El programa electoral del PP incluye la peatonalización de la calle Corredora 'estudiando cómo llevar el tráfico por calles limítrofes, bien llevándolo subterráneamente'». Han passat 23 anys d'aquella promesa (Elx no els donà l'oportunitat de no complir-la). Us preguntareu: No hi ha més motius ara per a transformar la Corredora en un espai per a vianants que un quart de segle arrere? I això de trepanar el subsòl de la ciutat amb túnels, què significa? Forma part de l'alegria de les campanyes electorals? Prenem-los la paraula (tan de bo en tingueren) i actualitzem la reivindicació (ara, però, no amb túnels per a omplir-los de cotxes).
Per què no plantejar-se que Elx tinga metro? Graciós? Els programes electorals són tan elàstics que hi cap tot. A l'Estat espanyol hi ha cinc ciutats, a més de Madrid, Barcelona i València, amb metro i, alguna d'aquestes, amb una població semblant a la nostra (mal auguri: totes són capital de província). Si comencem per suggerir-ho ara, i prenem com a exemple el temps que tarda a executar-se el projecte de la Corredora, Elx inaugurarà la primera línia de metro el 2055, com a molt prompte. Com que és altament probable que no hi seré per a veure-ho, llance (reitere) unes propostes més barates (però no exemptes de discrepància) i d'aplicació a curt termini: que es faça l'estudi global de mobilitat que he suggerit més amunt; no construir cap aparcament en el Mercat Central (mira que ho ha dit vegades la plataforma Salvem el Mercat! i també partits polítics de jaqueta reversible) i transformar per a vianants l'espai contigu, és a dir, recuperar, després d'actualitzar, l'esperit de 1981-82; prohibir el trànsit privat pel Pont Nou, Alfonso XII, J. R. Jiménez i Sant Joan, excepte el de veïnat (de destinació), els autobusos tampoc (un dia parlarem de la contribució a la contaminació urbana de l'autobús-diesel); transformar aquest vial en una plataforma ben dissenyada per a unir la Vila Murada amb El Raval, humanitzar-revitalitzar aquests carrers, que ja tenen un cinema, dos museus, centre d'exposicions, etc. (sé que estàs pensant en el Pont Vell, és fàcil la resposta). I, a més, entrar a formar part de la «Xarxa de ciutats que caminen», és a dir, elaborar el «Metrominut», això vol dir: un mapa, a la manera del d'un metro, a on, entre d'altres, s'assenyalen punts concrets de la ciutat i les distàncies i el temps a fer els recorreguts respectius caminant. Aquest metro sí és realitzable, però, és per a les ciutats que estan pensades per al vianant, per a caminar sense fums ni soroll. Fem una ciutat per a les persones.
