Marina Garcés comença a ser una referència ineludible del pensament actual. Un pensament que es vol reflexió i acció, teoria i pràctica alhora. Ara, ha publicat Nova il·lustració radical, en una col·lecció mítica que l'editorial Anagrama ha représ: «Nous Quaderns Anagrama».

I què hi defensa l'autora? Doncs, com proclama el títol, que reprenguem l'esperit de la il·lustració. I açò vol dir, sobretot, més que defensar un determinat paradigma, adoptar una actitud. Una actitud lligada a combatre el nihilisme desesperançat que llança el sistema actual i que ens diu contínuament que no podem fer res per canviar el món, per aturar el canvi climàtic, per millorar la salut i eliminar la pobresa de mig planeta...Una actitud que també ha de lluitar contra els dogmatismes polítics, religiosos, econòmics que alimenten la deriva autoritària, el despotisme i la violència dels estats actuals.

El punt de partida de Garcés és el diagnòstic del nostre present que no pot oblidar els tristos resultats postmoderns que constataren el descrèdit de la idea de progrés en la nostra cultura i ens conviden a renovar l'edifici tot sabent que la casa té l'aluminosi. Ella parla, per això, que vivim en un temps de «pròrroga», ple de missatges apocalíptics i de promeses de salvació en la tecnociència i en la robòtica. Ço és fora de l'home. Recuperar el llegat il·lustrat passa per tornar a posar l'individu al centre de l'acció i reactivar les humanitats (això sí amb el conjunt de sabers, no sols els de lletres), a través de les quals buscar el sentit de l'experiència humana i, amb ell, la dignitat.

La proposta d'aquesta nova il·lustració passa per esbossat un mapa per tal d'enrobustir l'humanisme. Novament els punts de partida han de ser la conseqüència d'haver aprés que l'eurocentrisme, l'absolutització de l'intel·lecte o la relació del saber amb el poder, són focus infecciosos. Cal, per això, buscar uns nous punts de partida a través del diàleg entre cultures, abandonar determinats pressupostos lligats a l'universalisme, i tornar a reelaborar la relació natura-cultura. La imatge final del llibres és ben eloqüent: «Imagino la nova il·lustració radical com una tasca de teixidores insubmises, incrèdules i confiades alhora. '«No us creiem» som capaces de dir, mentre des de molts llocs refem els fils del temps i del món amb eines afinades i inesgotables».