La narració històrica que basteix cada un de nosaltres, la fem i refem cada dia amb els trossets de memòria que tenim a l´abast. Aquestes peces però varien, unes es perden (s´obliden) altres n´apareixen de noves i la gerra que resulta d´emparellar-les totes, si la comparàrem amb reconstruccions anteriors resulta, per a la nostra sorpresa, diferent. No obstant això, nosaltres seguirem pensant que és la mateixa gerra, la mateixa narració. El que no podem fer, però, és posar el peu damunt d´una nova troballa, ocultar-la, ignorar-la, perquè pensem que podria pertorbar-nos la pau que ens proporciona la ignorància. Excepte a aquells que són de factura mineral, el passat importa. D´això parlem, de reconstruir el passat amb totes les peces, i mirant al futur.
A l´abril de 2017 es modificà la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià per a incorporar-hi les construccions civils i militars de la Guerra Civil Espanyola. Entre altres objectius, al preàmbul de la Llei, en el qual es justifica la inclusió d´aquestes construccions, es parla «d´assegurar-ne la protecció», aportar a la consolidació de «la cultura de la pau» i, com no, contribuir al «turisme cultural». Quan, més avant, el text enumera elements a protegir, el llistat està dominat per aquells que tenen un caràcter de defensa o militar; de fet el paràgraf es tanca amb un enunciat genèric ben explícit: «I tots els elements constructius relacionats amb l´arquitectura militar d´aquest conflicte».
Considere un encert aquesta modificació de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià; una reivindicació antiga d´historiadors i arquitectes especialistes. Algunes ciutats tenen la faena de recuperació avançada: València, Alacant, etc. Tot i que fa referència a un període trist: exhumar les restes, i, per tant, records, de la defensa de les institucions legals contra la sublevació militar, cal fer-ho. Recordar, protegir el patrimoni, no és (no hauria de ser) una qüestió condicionada per la ideologia, és (hauria de ser) més un assumpte de voler saber. Unes paraules que de segur subscrivim molts són les que pronuncià P. Ruz, a principi de 2014, davant d´una càmera de TV, mentre es movia com una mena d´Indiana Jones eufòric per l´interior del refugi destapat a la plaça de la Fruita: «Tiene [el refugi] un valor histórico indiscutible para comprender cómo era la vida de la retaguardia. Un ayuntamiento responsable y sensato tiene que responder a esta realidad». Bé, esperem que mantinga l´ànim si es presenta l´ocasió d´aprovar partides econòmiques per a fer estudis, obrir al públic (incloent-hi els estudiants), o el que corresponga executar segons el previst a la Llei i les administracions projecten, o perquè se n´identifique algun a llocs que obligue a fer canvis urbanístics.
En l´última reunió de la Mesa de Patrimoni (13/12/17) se´n parlà de l´estudi que tenen en marxa alguns tècnics de l´Ajuntament per a catalogar i estudiar amb detall tots els elements de defensa de la Guerra Civil (per a donar compliment a la Llei). L´expectativa que creà l´anunci (suposem que va de veres) d´aquest treball en alguns dels assistents fou gran; l´execució completa en el futur confirmarà l´abast real de les paraules. Quedem a l´espera dels estudis derivants dels treballs de camp exhaustius, que ampliaran els coneixements que ja tenim, proporcionats per historiadors o obtinguts a partir de la consulta de l´extensa documentació que es conserva a l´Arxiu Històric Municipal i que cal contrastar. Ja estic veien un equip de recerca creat ad hoc obrint forats per explorar túnels cegats fa dècades, georadars que radiografien el subsòl per a desvetlar la trama de ramals dels túnels, tècnics municipals que alcen plànols detallats dels refugis reals, etc. Estarem atents al progrés d´aquest treball que encoratgem a completar.
En la reunió esmentada, un tècnic de l´Ajuntament, que sap molt sobre el patrimoni de la ciutat, féu referència a una secció que ha enllestit per a completar l´inventari en el qual estan treballant, l´ha titulada «Patrimoni desaparegut». He de confessar que em sembla una idea encertada deixar constància d´allò que cada generació fa desaparéixer. Encara més, al costat de cada element patrimonial sacrificat afegiria, com a mínim, el nom de l´alcalde corresponent (optatiu: posar-hi una placa informativa i crear una aplicació per al mòbil que guie per l´itinerari de les desaparicions). Per exemple, i centrant-nos en el període democràtic últim (una dictadura és insegura per definició), en el citat llistat hauria entrades com ara: Casa de Gómez-R. Pastor; Mercat del Pla-D. Maciá, etc. És clar, aquest llistat de patrimoni desaparegut ha de deixar-se obert, perquè sempre té candidats a ingressar tocant a la porta: medina islàmica i Mercat Central-M. Alonso i C. González.
Però, també podrien entrar-hi els refugis, si l´Ajuntament no pren la iniciativa que hem comentat. No podem esperar que els refugis els localitze algú que sobrevola la superfície del carrer; a més trobar-los li suposaria un problema. Els refugis només els trobarà, i els posarà en valor d´acord amb la Llei, aquell que tinga interés a trobar-los. Volem identificar-nos amb un Ajuntament que vetle per la cosa pública, cas contrari la desafecció està assegurada.
