He sentit a diverses botigues del nucli antic de la ciutat (on compre per proximitat i per molts altres motius que ho fan avantatjós): «El xicotet comerç del centre de la ciutat desapareixerà», «quan tallen la Corredora baixen les vendes», «si fan de vianants el nucli històric haurem de tancar», «si tinguérem un gran aparcament en el centre vendríem més», etc. Primera pregunta: ¿Estan recolzades amb dades aquestes afirmacions? No. De les converses es dedueix que són intuïcions, impressions, reforçades per l'intercanvi entre aquells que comparteixen la mateixa convicció. Convindrem que, per a prendre una decisió important, no hauríem d'acceptar res que no fóra comprovat, mesurat; i a una opinió no li hauríem de donar més crèdit del que representa: una opinió. És molt perillós enraonar a partir de premisses falses (opinions i no dades contrastades), les conclusions resulten tan errades com lapidàries. Però, es molt important el model de ciutat, la filosofia, que tens al cap.
¿L'hàbit estés d'arribar a tots els llocs amb el cotxe ens fa deliberar de forma equivocada? Potser. Els comerços de la Corredora estan a 250 m. aproximadament dels dos aparcaments més allunyats, és a dir, a 4 minuts caminant i a menys de 100 m de l'aparcament de la plaça de l'Espart (no et confongues, no estem justificant aquests aparcaments, però hi són). Podem afirmar que problema d'aparcament no n'hi ha, ja que mai no hem vist el cartell de complet. Per aquest camí, el de les places d'aparcament, sembla que no trobem justificació (noteu que estem suposant que tot/a comprador/a es desplaça en cotxe, ¿és cert?, clar que no). Provem altres d'interrogants.
¿El motiu pel qual no funciona una botiga en el nucli de la ciutat (o qualsevol altre barri) és únic i és perquè el cotxe no arriba a la porta de la botiga? Modestament, preguntem-nos per altres possibles causes: ¿La competència que et fan comerços més potents que ofereixen productes semblants dos portes més allà del teu negoci i a preus rebentats pot afectar-te?¿La inseguretat laboral, l'atur i els sous de misèria de bona part de la població treballadora a la qual li deixa per terra el poder adquisitiu poden ser causa de la baixada en les vendes?¿L'aparició de noves formes de comprar i vendre, per exemple via on-line, poden afectar el comerç local que no entra en aquestes dinàmiques? ¿Que un alcalde de la teua ciutat omplira l'extraradi de grans àrees comercials pot ser causa de què es buide de compradors el centre?¿Que moltes vivendes del centre s'abandonen perquè la gent fuig de carrers sorollosos i contaminats de fums repercutirà en el comerç? ¿Té alguna influència en el sosteniment comercial de la botiga els desbocats preus de lloguer, més tots els impostos i taxes municipals, despeses de manteniment, personal, etc.? Amb dos o tres preguntes més que afegires ja ni te'n recordes del cotxe, si és que ja no te n'has oblidat. (I no oblidem la component d'atzar que té qualsevol aventura, la comercial també.)
El proppassat 25 de gener tinguérem ocasió d'escoltar la presentació que féu l'alcalde de Pontevedra dels canvis que s'havien fet a la seua ciutat des que el 1999 assolí l'alcaldia, canvis que s'activaren després d'assumir que «el major problema que existeix en les ciutats per assolir una bona qualitat de vida és el trànsit urbà». Assenyalà tres tipus d'oposició a la implantació del canvi: la resistència a la novetat i a canviar allò que durant molts anys s'entenia com «progrés»; els botiguers: «Si tanquen la ciutat als cotxes morirà el comerç»; l'oposició política: «Aquesta és d'ofici, per definició». Amb dades i l'exemple de la ciutat gallega, l'alcalde ens demostrà: que, a la ciutat, el canvi de paradigma de primer el cotxe i en últim lloc el caminant pel de primer el vianant i en últim lloc el cotxe és possible i la població el fa seu una vegada l'ha provat; l'augment del comerç, com a conseqüència d'omplir-se els carrers de gent caminant reposadament i sense haver de mirar de reüll per a no ser atropellat, féu canviar el parer dels botiguers; de l'oposició conservadora s'encarregaren les urnes. Però advertí, no es tracta de fer un carrer per a vianants cada manament (qüestió que mantindria enfadada la gent permanentment), el que s'ha fet a Pontevedra és el resultat d'un pla profundament pensat i per a tota la ciutat, per a tornar al ciutadà l'espai arrabassat pel trànsit a motor, totes les regidories s'hi implicaren en la transformació. I l'última cosa que es faria és encaixar un supermercat i un gran aparcament al centre de la ciutat, aquestes actuacions van en contra de la preferència de la mobilitat del vianant. Cada ciutat ha de trobar el seu camí, però conéixer el que fan altres pot activar la inspiració. Aquesta setmana s'anunciava la redacció d'un pla de mobilitat per a Elx (INFORMACIÓN 1/02/18), a continuació he mirat l'«Estudio de la Movilidad (en bus sobretot) de la ciudad de Elche» de 2016, el programa electoral de 2015 de Compromís (p. 10 i 34) i del PSOE (p. 31 entre d'altres), he comptat els dies (pocs) que queden fins a la pròxima convocatòria electoral i he decidit no dir absolutament res i esperar.
