Hem assistit aquesta darrera dècada a un transcendental canvi de l'equilibri social, mitjançant la universalització dels equipaments i les comunicacions informàtiques. D'una banda, tot açò ha propiciat l'aproximació de la societat: amics perduts des dels temps escolars s'han retrobat i famílies amb la residència molt llunyana que s'esdevenen més properes gràcies a la senzilla difusió de les fotos i fins i tot de les pel·lícules. D'una altra, s'ha establit un sistema mundial d'opinió: qualsevol persona pot promoure no importa quina iniciativa, al voltant de la qual tothom té la possibilitat d'expressar un comentari.
Així doncs, es trobem davant de la foto de Nadal del grup familiar que viu a l'altre costat del món, al costat d'una recollida de suports per a revocar una decisió judicial, i també d'una campanya de denúncia referent a la Cavalcada dels Reigs Mags d'Alcoi, suposadament racista per la negritud dels seus acompanyants/servidors, identificats com a patges.
En aquest context, cal plantejar algunes qüestions. Per exemple: Són masclistes les Festes de moros i cristians d'Alcoi? Sí, encara que ara per ara està treballant-se de debò per a resoldre-ho i s'han fet passos de gegant aquests darrers anys. És racista la Cavalcada? Doncs, no. Em sembla -al meu parer, clar està!- que existix una diferència fonamental entre ofendre i representar, que és el que es fa a Alcoi: representar, com en un teatre, les figures dels tres reis mags i dels seus acompanyants, amb elements més o menys històrics... antorxers, cavallistes, soldats... i patges, una figura que a poc a poc ha agafat protagonisme.
No obstant això, és evident que a l'hora d'interpretar una foto de promoció de l'acte exhibida a Madrid un pot caure en l'equivocació i pensar el que no és, la qual cosa a més a més es magnifica quan troba suport polític, en aquest cas de la mà de la diputada alacantina de Podemos. I no diguem quan desembarquen les televisions nacionals, només interessades en allò que puga resultar polèmic i apujar l'audiència.
Enfront d'aquest conflicte, la resposta ha sigut la normalitat, que ha triomfat a Alcoi aquests darrers dies. Els actes de la Cavalcada han sigut com sempre: una festa pensada pels xiquets i que tothom gaudeix, fins i tot molts milers de turistes, i que per descomptat exclou el més mínim sentit racista.
En conclusió, una altra tempesta sorgida d'eixe «Mare nostrum» contemporani que és la internet. Sols ens resta esperar la venidora.
P. D. Un record que guardaré de la Cavalcada 2018 és sense cap dubte el text del Ban del poeta Joan Valls Jordà, un escrit recuperat de l'oblit i que ens ha fet recordar temps passats, i també ens ha senyalat la necessitat de tindre «trellat» que falta ens fa. I molta.
