La meua mare m'ha parlat molt sovint dels vells temps. De l'època en què Ràdio Alcoi emetia en directe les estrenes cinematogràfiques. Sembla que la d'Allò que el vent s'emportà va ser una nit memorable, amb tothom escoltant el transistor a casa amb totes les seues orelles. Era un altre temps i Alcoi era una gran capital, una ciutat industrial amb empreses capdavanteres en Espanya, tant en el paper com en la metal·lúrgia. Papereres Reunides, SA era una de les productores més importants i àdhuc cotitzava en la Borsa de Madrid. El tèxtil, evidentment, era una branca de la producció molt important, la qual cosa, per sort, continua vigent en l'actualitat.
Tot i això, tal volta podríem dir amb Bogart que sempre ens quedarà el tèxtil, perquè de la resta de coses l'heretatge resulta més bé curt. L'equip de futbol ja fa decennis que no hi és a la primera divisió, el totpoderós comerç va de capa caiguda i la població cada dia minva un poquet. Hi ha estudis dels anys setanta que apuntaven cap a una ciutat de 100.000 residents l'any 2000, la qual cosa s'ha demostrat completament errada. Ni tan sols s'arriba als 60.000 veïns avui en dia. Per cert, la suma de la pèrdua d'Alcoi no ha estat compensada als pobles de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, com va demostrar fa uns anys un detallat estudi del professor Rafael Sebastià, de la Universitat d'Alacant.
I què ha passat amb el cinema? Molt endarrerits han quedat els vells temps de l'Avenida, el Goya, el Teatre Circ, el Capitol o el Monterrey, per citar-ne alguns; però ja fa també una llarga estona de la desaparició del Calderón i el Principal, que foren les últimes sales independents de la ciutat.
Avui existeix a Alcoi allò que es coneix com una multisala, enclavada a un centre comercial urbà. Amb una gran aparença de modernitat i avantguardisme, i preus astronòmics, en realitat es tracta d'un cinema de barri, com aquells que antigament oferien pel·lícules ja fora de la cartellera o estrenades amb retard.
En setembre s'ha presentat en Espanya una pel·lícula inspirada en una novel·la de l'escriptor Lorenzo Silva que ens va agradar molt quan la vam llegir. Programada per tot arreu, a Alcoi no havia arribat 14 dies després, per la qual cosa vam decidir anar fins a Cocentaina, que també té una multisala, però una mica més avançada: la va estrenar amb tan sols una setmana de retard. Doncs sembla que la Vila Comtal a més de la capitalitat comercial de la comarca -que a poc a poc ha anat adquirint- ha obtingut també la de servicis. Les estrenes van més de pressa.
Tot un símbol de l'evolució d'Alcoi, una antiga capital que avui sols pot oferir un cinema de barri.
Postdata: Quinze dies més tard, la pel·lícula ha arribat a Alcoi. Al·leluia!
