02 de mayo de 2015
02.05.2015
Tribuna

Les Creus de Maig

02.05.2015 | 00:20
Les Creus de Maig

«La Santa Creu, el tres de maig la trobareu», diu un refrany valencià. I és així com cada any, el 3 de maig, dia de la Santa Creu, són molts pobles que celebren aquesta festa ornamentant les creus, de flors. L'origen d'aquesta celebració està en la commemoració del trobament de la Creu de Jesús per Santa Helena, la mare de l'emperador Constantí.

Un dels pobles que celebra aquesta festa, és la Granja de Rocamora, amb un ritual que es repeteix des del segle XVII, en honor a la Creu del Senyor.

És amb aquesta festa, que els ciutadans de la Granja imploren la protecció de la Creu divina, sobre els habitants d'aquesta vila i sobre les seues collites, perquè per intercessió de la Santa Creu, el poble i el terme siga alliberat de malalties, plagues i tota mena de calamitats. I així ho canten uns Goigs antics dedicats a la Santa Creu: «Creu divina,/ Creu sagrada,/ dolç imà del nostre amor,/ vau ser Vós l'Esposa aimada/ que va pendre'l Redemptor;/ a la cima del Calvari/ allí'ls dos us abraceu».

La festa comença quan el poble, al so de la dolçaina i del tabalet, es desplaça des de l'església parroquial a l'ermita, on té lloc la benedicció dels aires. Aquesta tradició ve del 1604 i són dues banderes roges (que porten les inscripcions Amb aquest signe venceràs i Visca la Santa Creu) les que es fan voleiar en direcció als quatre punts cardinals, d'orient a occident i de nord a sud. També la relíquia del Lignum Crucis o Vera Creu, orientada als quatre punts cardinal, beneeix el terme i els habitants de la Granja, mentre retronen els trabucs de les comparses. La festa inclou també l'ofrena dels rams a la plaça de l'ermita, en presència dels xiquets vestits d'àngels, que porten una creu sobre el cap.

La Santa Creu se celebra també (entre molts altres pobles) a Benidorm, on és una festa de les més antigues de la ciutat, amb més de dos segles d'existència. I és que la benedicció del terme de Benidorm està documentada ja des del 1802. La tradició ens narra la representació del vers que un xiquet fa, amb un vestit d'època, i on demana la protecció de la Santa Creu, perquè la vila siga alliberada de la pesta, la pedra, la sequera, les plagues o les tempestes.

I encara el barri de la Santa Creu d'Alacant, s'ompli de creus de flors a cada cantó, artísticament elaborades, també a Bigastro i al barri de la Santa Creu de Bocairent: «Oh Creu santa i redemptora/ de Jesús Crucificat/ la més gran benefactora/ que ha tingut la humanitat;/ amb els vostres raigs hermosos/ tots els pobles llumineu».

Com deia el P. Abat Josep Mª Soler, «La creu marca l'hora de Jesús, perquè és l'instrument de la seua donació total i l'arbre de vida en l'Esperit». I és que en la creu de Jesús, podem descobrir «la grandesa de l'amor de Déu».

És en la festa de la creu, cada 3 de maig, quan celebrem la seua «dimensió pasqual perquè l'instrument de patíbul es transfigura en estendard victoriós i en font de vida i de joia».

A la creu, Jesús ens és donat perquè tinguem vida, per curar les nostres ferides i per fer-se solidari «de les foscors del cor i dels sofriments dels hòmens». I com que d'instrument de suplici i de mort, Jesús la va convertir en arbre de vida i en font d'esperança i de reconciliació, per això els pobles canten: «Puix dels sants l'enamorada,/ heu segut com ho sereu:/ Sigueu sempre venerada,/ redemptora i Santa Creu».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook