25 de enero de 2011
25.01.2011
Tribuna

2011, l´any de la química

25.01.2011 | 06:00

Tot és química. A proposta de la UNESCO i la Unió internacional de química pura i aplicada (IUPAC), l'ONU declara el 2011 Any Internacional de la Química.
L'objectiu és conscienciar el públic sobre les contribucions d'aquesta ciència al benestar de la humanitat. Han triat aquest any perquè fa un segle que li atorgaren a Marja Sklodowska, madame Curie des del casament el 1895, el Nobel de química; també perquè fa cent anys de la fundació de l'associació precursora de la IUPAC.
No importa el pretext, perquè cent anys arrere de qualsevol present, trobarem successos dignes de celebració i desgràcies monumentals. Sempre està justificat, però, reflexionar sobre la percepció que tenim de la ciència i la influència que ha tingut. Una valoració negativa de la química és equivalent a acusar d'homicidi un ganivet trobat al costat d'un cadàver.
Aquest debat seria una oportunitat per fer aflorar coneixements i prejudicis; l'altra discussió pendent, el vincle entre la química i el salt que la indústria d'Elx fa durant el segle XX. Cap no és motiu del present escrit.
Recordarem altres qüestions relacionades amb madame Curie. Les seues aportacions estan vinculades a la física i la química moderna. Ho prova haver sigut mereixedora de dos Nobel: física (1903) i química (1911), tots dos relacionats amb la radioactivitat.
Ara, però, evocarem fets que solen oblidar-se: és una de les poques dones que en el tomb de segle XIX-XX s'obrí pas en un món d'hòmens: l'universitari, l'acadèmic, el cientificotècnic.
Quan madame Curie es llicencià en física (1893), només una altra dona arribà a graduar-se en tota la universitat de París. Un any després, quan es titulà en matemàtiques, els números eren semblants.
El 1901, les estudiants a les universitats franceses representaven el tres per cent del total de l'alumnat (i moltes, com madame Curie, eren forasteres). La presència de la dona en estudis cientificotècnics era anecdòtica. Cal recordar que estem parlant d'un dels països més avançats del món.
El 1906, quan ocupà la càtedra de física a la Sorbona, es convertí en la primera professora universitària... i en una funció, a les classes assistia alumnat i molts espectadors encuriosits per veure una dona dalt d'una tarima il·luminant problemes de física i química.
El següent Nobel de química atorgat a una dona tardà un quart de segle i seixanta-un anys el de física. I a madame Curie, tot i acumular els dos màxims guardons, se li negà l'entrada a l'Acadèmia francesa de ciències. Tot no eren flors i violes. L'home, ací, mostrà en l'evolució un esglaó més curt.
A casa nostra, calgué esperar a 1910 perquè les titulacions universitàries donaren els mateixos drets a les dones que als hòmens.
La primera llicenciada en química de la universitat de València, Francisca Lorente Solaz, és de 1918. Quasi una dècada després, Elx té la primera titulada universitària, en filosofia.
Però, durant la II República, amb l'impuls de la Institució Lliure d'Ensenyança, el 20% del personal investigador de l'Institut Nacional de Física i Química eren dones. Després de la Guerra tornaren a posar el comptador a zero.
Madame Curie (noteu, per a la història el cognom del marit), com altres dones, contribuí a trencar un monopoli amb la seua irrupció en les carreres de ciències. Ara, a la universitat de València i quasi a la d'Alacant, en primer curs la meitat de l'alumnat de químiques són dones.
Aquests canvis, que parlen de la incoporació de la dona a la ciència, també s'han de celebrar. I, recordem: tot és química... fins i tot els pensaments, els bons i els dolents.
La química ens fa que pensar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook