Algú, entre els integrants del Consistori viler, s'ha cobert de glòria. Una vegada més es posa de manifest el menyspreu vers el món de la cultura en general i d'una manera molt especial per tots aquells que es dediquen a escriure. Això no és treball, solien dir. L'estúpida demostració d'ignorància torna a refer el camí que semblava anar endinsant-se en el camp de l'oblit. Ara mateix no ens expliquem el comportament de les autoritats vileres, especialment el del -o de la- titular de la regidoria de Cultura, per justificar allò que no es pot justificar, perquè és injustificable, estrafent el torero famós. El departament que té la responsabilitat d'administrar les activitats culturals convoca, cada any, dos premis literaris, un d'ells -de contes- sota el nom de Felipe Ramis, de grata recordació entre els que vam ser amics seus i l'altre -de novel·la curta- dedicat a la memòria de Cristóbal Zaragoza, autor envoltat de guardons, tertulià amè i titular de la biblioteca municipal del seu poble. En cap moment s'havien presentat problemes al voltant del tema dels premis fins que l'any passat, a partir de les dates dels lliuraments, els responsables, de fer efectiu l'import de les dotacions econòmiques, s'oblidaren, per complet, dels autors que havien sigut guardonats. Segur que no es farà falta per menjar, degueren pensar. I deixaren que la primavera alegrara i acolororara els camps, que l'estiu permetrera el oci de la gent a les platges, que la tardor s'emportara el fullam d'arbres i plantes i que, finalment, l'hivern, congelara les obligacions del funcionari interí -o sia el polític de torn- i que els diners no eixiren del calaix municipal i, per tant, no entraren on devien d'haver anat, a la butxaca dels autors.
Un any llarg ha transcorregut des de que els escriptors afectats resultaren guanyadors de les dues convocatòries corresponents al 2009 -Hector Sanchez amb la novel·la ¿Por què mató Julio Galope? i Jovi Lozano-Seser pel seu conte Una vida en l'hora de Mawan Chamut- i a hores d'ara, en el moment de redactar aquestes línies, encara el deute no ha estat satisfet. Potser, i així ho desitgem, que mentre tant -redacció i publicació- el problema hagi sigut solucionat, de la qual cosa ens congratulem, però això no impedeix que expressem el nostre rebuig a una actuació lamentable, agreujada pel menyspreu als autors en quantes i tantes ocasions han demanat informació al voltant dels seus drets inqüestionables que, a més, deuen d'estar fidelment reflectits en la partida corresponent dels pressupostos municipals. Aquest insòlit desgavell ens porta a preguntar-nos si les retribucions dels membres del jurat han recorregut el mateix camí d'entrebancs que els autors o si, el en el seu cas, han gaudit d'un tractament especial i han rebut la compensació econòmica al seu treball -que jutjar també és treballar- en el punt i hora oportuns. O potser també -per què no?- que hagin realitzat una tasca de col·laboració desinteressada. Gratis et amore, no seria el primer cas. Que se sàpiga no s'han queixat, potser també per prudència o resignació. El ben cert és que, sense adonar-se del que estaven fent, -pensem en la ignorància i mai no en la mala fe dels edils- els dos escriptors que honoren les convocatòries amb els seus noms, han estat perjudicats, doncs han protagonitzat un enrenou absolutament immerescut que podria dissuadir a possibles participants de futures convocatòries. Esperem i desitgem que les aigües, en alguns moments agitades, es calmen, que el premiats reben el seu guany -si no l'han rebut ja- i que l'embolic del Consistori viler quede com una anècdota, que no passe a més i sobre tot que no es torne a repetir, doncs la trajectòria dels premis Felipe Ramis i Cristóbal Zaragoza i el respecte a la memòria de aquestos autors ha estat exemplar des de la seua creació.
