L'ONU declarà el 2010 Any Internacional de la Biodiversitat. Alguna cosa va malament. En efecte, el món cada volta és menys divers en espècies; només una d'aquestes, l'única que pot aprendre a llegir i escriure, prospera de forma descontrolada. La Terra, vista des de fora, s'assemblaria a un tros de fusta atacat per corcó, aquest no s'aturarà fins que no la deixe rosegada tota i, fins i tot, acabe ell mateix sense casa. De tant en tant és notícia l'entrada en els catàlegs d'una espècie nova, però ja hi era a la natura de molt abans; es constata, però, la pèrdua irreversible d'altres espècies conegudes. El balanç global apunta saldo negatiu.

Cacem el cel, arrapem la terra i buidem la mar d'éssers vius. Exagerem? No cal embafar el lector amb dades esfereïdores, el lector interessat ho sap de fa temps, pot pescar informació a muntó a través de la xarxa de les comunicacions. Als altres no els canviarà el parer ningú. Amb independència, però, d'uns i d'altres la mar, per exemple, serà més notícia cada dia perquè estarà més desequilibrada d'espècies, més morta. Forcem l'evolució, però cap a períodes primitius.

Les persones en general tenim un comportament conservador, de tots els costums, inclosos els dolents. Neguem una evidència abans que canviar un hàbit. Altres conductes, senzillament no te les expliques. Un exemple, continuem escoltant de polítics influents que estan en perill el futur de les prestacions socials a causa de la disminució de la base jove de la piràmide de població. Sense fer cap comentari sobre l'atur de la joventut, apuntem per a la reflexió que els últims deu anys l'augment de la població mundial, només l'augment, és igual a la totalitat dels habitants del món de fa dos-cents anys i que l'últim segle els humans ens hem multiplicat per quatre. Faça vosté una projecció cap al futur i li faltarà solar per a plantar la piràmide. Es fa difícil no pensar que som un problema per a la biodiversitat. Bé que ens ensenyaren que si una espècie creix ho fa a càrrec d'altres.

En el llenguatge dels dirigents es barregen les paraules sostenible i creixement. Una altra bola. O una cosa o l'altra. Creixement significa, per exemple, mantenir barat el combustible, subvencionar potents vaixells de pesca (que bé semblen màquines de guerra) i veure com es desplacen milers de quilòmetres de l'origen i pouen la pesca de fondàries desconegudes fins aleshores. Són il·limitats els recursos de la mar? Per què continuem avançant per un camí que sabem del cert que acabarà comprometent la biodiversitat del mar i el futur de la pesca? "El 30% de la pesca és il·legal i el 88% de les reserves pateixen sobreexplotació", diu l'expert Daniel Pauly,"prompte no podrem pescar més que meduses" remata el biòleg.

La preocupació per la conservació de la biodiversitat no és un entreteniment exòtic. Ens adverteixen que està en perill el linx, però també la tonyina roja, la que es pescava, ara ja segons els llibres d'història, a l'almadrava de Tabarca. Igualment ens recorden que la mar i les selves tropicals són un reservori de remeis mèdics tan inimaginable com en perill. Podríem al·legar que, de forma "natural" desapareixen espècies d'animals i plantes, és ben cert; però, a conseqüència de la intervenció humana la taxa de desaparició d'aus, per exemple, s'ha avaluat que és cent vegades major que la "natural" Les conseqüències del canvi climàtic (uns altres que no ens deixen viure tranquils) en la biodiversitat ocupen una part molt important dels informes de l'ONU: els biòlegs, els ecologistes... ho recorden una i altra volta. La crisi actual, tota crisi, comença per menjar-se els dèbils; la conservació i els estudis del medi ambient fan un paquet molt vulnerable, mireu sinó el rebombori que hi ha al voltant del Fondó d'Elx-Crevillent.

Té solució el conflicte? Sembla que per ara no. Sobretot mentre dure la incomunicació entre la ciència, els que tenen el poder i la societat en general. Cada problema té els seus negacionistes i aquests, de segur, viuen millor, però... El dia cinc de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient. Què celebrem?